“Pedra-Montjuïc-Barcelona. La construcció de la ciutat” al Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuic presenta un recorregut per la història de l’explotació de les pedreres que convida al visitant a conèixer la relació entre Barcelona i Montjuïc des de la vessant matèrica i cultural. La mostra compta amb la presència de peces geològiques, escultòriques i arquitectòniques cedides per alguns dels principals museus de la ciutat: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu d’Història de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals. L’exposició, que es podrà veure fins al 15 de juny a les sales 18 i 19 del pati d’armes, s’estructura en dos capítols: Montjuïc, primera matèria i Escultura Barcelona. Montjuïc, primera matèria Una aproximació a la muntanya com a font de recursos per a la construcció i motor del creixement del nucli urbà. Aquest primer espai expositiu explica el binomi muntanya-ciutat: la perspectiva geològica per conèixer les característiques de Montjuïc que l’han convertida en proveïdora d’una pedra de gran qualitat, emprada més enllà de les fronteres urbanes; els usos que d’ella se n’ha fet (material de construcció, material per a la creació artística, usos domèstics i industrials...); la seva presència a la ciutat, en els seus diferents formats i presentacions, i la seva fesomia canviant arran de l’explotació massiva dels darrers cent cinquanta anys. En resum, l’explotació de les pedreres i el creixement de la ciutat com a factors estretament vinculats al llarg de tota la història de Barcelona; orígens, geologia, períodes d’extracció, usos, funcions, oficis, transformacions del paisatge natural i urbà, fenòmens socials... Escultura Barcelona Una mirada artística que va més enllà de la història de la pedra. Ocupant l’espai central de la segona sala, i singularitzant les peces una a una per destacar-ne la seva força artística, es mostren obres escultòriques i arquitectòniques de diferents èpoques, estils i usos que mostren una part de l’art i la història que s’ha construït en pedra a Barcelona. L’exhibició de les peces, emmarcades amb imatges i contextualitzades en la ciutat actual, ofereix una experiència sensorial que posa en valor la pedra no només com a element que ha configurat la fesomia patrimonial de la ciutat i la seva vessant matèrica i constructiva, de gran solidesa, sinó també com a mostres de la destresa dels seus creadors i de la seva bellesa. Una exposició amb obres procedents de diferents museus Les peces són de diferents moments històrics de la ciutat, i dissenyades i creades per a diferents usos, i provenen d’alguns dels principals museus de la ciutat, dos d’ells de la mateixa muntanya de Montjuïc: el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu d’Arqueologia de Catalunya, i del Museu d’Història de Barcelona. S’hi pot veure un dels capitells del Temple romà dedicat a August, una estela romana, un fragment de làpida jueva trobada a Montjuïc, la placa epigràfica del segle XIV que donava la benvinguda al portal de Sant Antoni, la rosassa del desaparegut convent del Carme, una font gòtica treballada i decorada per ambdues parts, la gàrgola de l’escultor Tomàs Barça procedent de l’antic Estudi General de Barcelona, i una roda de molí. Així mateix, es poden veure mostres de roques i làmines primes cedides pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu de Geologia, i un bloc de pedra en brut procedent de la Pedrera del Borinot, l’única cantera que resta activa per cobrir les necessitats de pedra de Montjuïc de la Sagrada Família. El Castell de Montjuïc també acull des del passat mes de desembre la mostra Catalunya es fa forta. L’enginyeria de les fortaleses, i Memòria esfèrica, una escultura inflable de Quim Tarrida instal·lada al pati d’armes del Castell. A les imatges, a dalt, construcció del Palau Nacional. Sala Oval. Autor desconegut, 1926-29, Arxiu Fotogràfic de Barcelona. A sota, empedrant la Gran Via, Frederic Balell, 1906, Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Edifici de la Universitat de Barcelona en construcció. Al fons els primers edificis de l’Eixample. M. Sala, 1865. Arxiu fotogràfic de Barcelona.