“De la caiguda de Barcelona a la Retirada” al Museu Memorial de l’Exili

El Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera presenta del 24 de gener al 22 de març De la caiguda de Barcelona a la Retirada. Report of Wide World Photo for The New York Times” comissariada per Eric Forcada. Des de 1989, any en què va tenir lloc la primera edició de VISA pour l’Image, Perpinyà és, sens dubte, la capital internacional del fotoperiodisme. Va ser, però, 50 abans quan la ciutat fou un dels focus de l’actualitat mundial; un dels epicentres de l’activitat dels fotoperiodistes que cobriren la retirada de les tropes republicanes que es trobaven al Principat. La caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, provoca un dels primers grans èxodes massius de civils a Europa. El departament dels Pirineus Orientals, en només dues setmanes, passa de 250.000 habitants a quasi 800.000. A la situació d’emergència humanitària s’hi afegeix una crisi sanitària de primer ordre i es creen tres immensos camps de concentració a la costa rossellonesa. Al voltant de 330.000 republicans hi seran internats. La Retirada a les portades de la premsa internacional Del 27 de gener al 10 de febrer de 1939 la premsa internacional cobreix la Retirada. A partir del 28 de gener de 1939 un equip de més de 135 periodistes arriba al Rosselló amb l’objectiu d’informar els lectors sobre aquest gran esdeveniment de la política internacional que anuncia la caiguda de la República espanyola. Nombrosos fotoperiodistes són també a la frontera catalana i fan, per a agències fotogràfiques com Fulgur, Keystone o Wide World Photo for The New York Times, un seguit de reportatges de gran impacte. Retirada, Perpinyà en estat d’emergència Durant tota la retirada les oficines parisenques de l’agència americana Wide World Photo for The New York Times [Photo NYT] mantenen el contacte directe amb el seu corresponsal local, l’Studio Chauvin. Els clixés que deu fotoperiodistes han fet de Cervera de la Marenda, Portvendres, el Pertús, Sant Llorenç de Cerdans o la Guingueta d’Ix són enviats per belinograma des de la seu de l’estudi d’Augustin Chauvin, situat al número 13 del bulevard Clemenceau, als de la delegació parisenca de l’agència fotogràfica americana. La posició hegemònica en el mercat de la fotografia de premsa de Photo NYT fa que les imatges que difon ocupin la portada dels grans diaris, malgrat que algunes d’aquestes imatges, com demostra l’exposició “De la caiguda de Barcelona a la retirada. Report of Wide World Photo for The New York Times”, fins ara havien romàs inèdites. Capa, Chim o Chauvin... el reportatge de NYT Photo    Els 42 tiratges fotogràfics originals presentats a l’exposició del MUME -que es van veure amb anterioritat a la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà- permeten redescobrir un patrimoni visual essencial de la història del segle xx, a la vegada que ofereixen una nova mirada a la història del fotoperiodisme. Efectivament, mitjançant la cobertura dinàmica i compromesa de la Guerra Civil espanyola, aquesta professió obté el seu primer gran reconeixement i els fotoperiodistes, finalment, surten de l’anonimat. Les seves signatures comencen a ser reconegudes i la seva escriptura fotogràfica dels fets obté un veritable reconeixement popular. El reportatge de Photo NYT reprèn els clixés que ha fet al Rosselló el seu corresponsal local, Augustin Chauvin, i també els de dos noms emergents de la fotografia de premsa: David Seymour-Chim i Robert Capa. “Capa, sa i estalvi a Perpinyà” El 28 de gener, aquests dos fotoperiodistes són a la frontera catalana. Robert Capa marxa definitivament d’Espanya. L’exposició “De la caiguda de Barcelona a la Retirada. Report of Wide World Photo for The New York Times” mostra dos clixés fets aquell dia. La tramesa d’aquests clixés als despatxos parisencs de Photo NYT permet tenir les primeres notícies de Capa des del 26 de gener. El fotoperiodista s’havia escapat de l’atac de l’aviació feixista, que bombardejava els refugiats republicans en retirada cap a la frontera. Olivia Chambers, de les oficines parisenques de The March of Time, informa de la fotografia al director del magazín Life per telegrama: “Capa, sa i estalvi a Perpinyà”. Wilson Hicks envia, en resposta a Capa, el 31 de gener de 1939, el missatge següent: “S’hi hauria pogut quedar, com em temia, després del treball fotogràfic que ha fet a l’Espanya republicana, no hauria estat tan ben tractat pels enemics dels republicans si hagués caigut a les seves mans. Life ha quedat molt satisfeta amb les fotos d’Espanya i de la Xina. Espero que la seva modèstia no es veurà afectada si dic que avui dia és el fotògraf de guerra número u.” Robert Capa coronat a Perpinyà el 1939 Per al comissari de l’exposició “De la caiguda de Barcelona a la Retirada. Report of Wide World Photo for The New York Times”, Eric Forcada, “era important que el 2014, any de la celebració del 75è aniversari de l’Exili de 1939 i el 25è aniversari de la creació del festival Visa pour l’image, es retornés a un esdeveniment que ha impactat de manera decisiva la història del segle xx així com la del fotoperiodisme. Si bé la relació entre fotoperiodisme i la Guerra d’Espanya ha estat àmpliament estudiada, la que mantingué amb la Retirada es encara pràcticament inèdita. Aquesta exposició i el seu catàleg pretenen reparar aquest oblit”. Quan el 1946 Robert Capa escriu les seves memòries de guerra, Sligthly out of focus–Lleugerament desenfocat, vol recordar el sentit i el pes històrics del seu reportatge del mes de gener de 1939. “Els periodistes van escriure articles, jo vaig fer fotos, però això no interessava ningú o quasi ningú i, alguns anys després, milers d’altres éssers humans en fuga van córrer per milers d’altres carreteres i van ser morts, davant de les mateixes tropes i les mateixes creus gammades.” El fotògraf de guerra número u expressa d’aquesta manera una de les missions essencials del fotoperiodisme, la de testimoniar l’horror, mostrar-lo al món per evitar que es repeteixi. A les imatges, Soldats republicans refugiats a punt de passar la frontera al Portús el 7 de febrer de 1939. Photo NYT. Col·lecció Particular. A sota, el General Yagüe i altres comandants militars franquistes a la Plaça de Catalunya, Barcelona, dos dies després de l’entrada de les tropes la ciutat, el 28 de gener de 1939. Belinogramme NYT. Col·lecció Particular; Refugiats republicans procedents de Camprodon arribant a Prats de Molló el 29 de gener de 1939. Photo NYT. Col·lecció Particular; Refugiats republicans al Portús poc després de l’obertura de la frontera per al pas de civils, el 29 de gener de 1939. Photo NYT. Col·lecció Particular i soldats republicans refugiats i conduïts als camps de concentració del Rosselló per la carretera del Voló a Argelers el 7 de febrer de 1939. Photo NYT. Col·lecció Particular.