Anna Llimós inicia el cicle d’exposicions al MAC que tenen com a protagonista el territori

L’artista bellaterrenca Anna Llimós obre a l’Espai Arc un cicle de mostres d’Art Contemporani del Museu d’Art de Cerdanyola que tenen com a protagonista el territori. Les algorfes de les cases antigues es converteixen en una mena d'arxiu històric familiar on els objectes que havien format part de la vida quotidiana es troben apartats en racons. A poc a poc es fonen amb l’entorn i sembla que desapareixen per moments. L’exposició es podrà visitar fins al 8 de març del 2015. El MAC presenta durant l'any 2015 una línia expositiva que a través de diferents exposicions planteja diverses mirades al voltant del concepte "territori". La mostra Art en trànsit produïda per La Panera serà l'eix central d'una reflexió a partir de la qual diferents artistes contemporanis ens presentaran unes obres que indaguen al voltant de la representació de l'espai que ens envolta. Totes les mostres aniran acompanyades per un text on crítics i pensadors reflexionaran sobre l'obra i el concepte. La primera d'aquestes exposicions se centra en l'obra de la jove artista bellaterrenca Anna Llimós i Vidal al voltant de la representació dels territoris privats, amb l'anàlisi de la crítica d'art Montse Badia. Espais i derivesper Montse Badia “Viure és passar d’un espai a un altre, fent el possible per no colpejar-se”, escrivia Georges Pérec en el seu llibre “Espèces d’espaces” (1973-74), en el qual, de manera fragmentada, i des d’una mirada àgil, intuïtiva i poètica al mateix temps, recorre diferents espais, començant pel més concret, la pàgina, per anar passant, per espais cada cop més grans i generals: el llit, l’habitació, l’apartament, l’immoble, el carrer, el barri, la ciutat, el camp, el país, Europa, el món i l’espai. L’Anna Llimós Vidal comparteix amb en Pérec aquest interès per la noció d’espai, en les seves nombrosíssimes variants i, com Pérec, en els seus treballs salta sense complexos per diferents “espècies d’espais”.  Així, en una sèrie anterior, Futur Negat, l’artista se centrava en els espais perifèrics i el contrast entre les expectatives de futur que s’hi varen crear i el seu present d’abandó. “Els meus espais són fràgils: el temps els desgastarà, els destruirà: res semblarà ja allò que era, els meus records em trairan, l’oblit s’infiltrarà amb la meva memòria, miraré algunes fotos groguenques, amb les vores trencades, sense poder reconèixer-les (…) L’espai es desfà com la sorra que llisca entre els dits. El temps se l’endú i només em deixa uns quants trossos informes”. Quan Pérec visita els espais de l’habitació i de l’apartament, parla de records, dels usos funcionals o ficticis dels objectes i d’habitar o deshabitar un apartament. A Territoris privats, l’Anna explora els objectes quotidians, o millor, la seva absència, com una forma de recordar la seva presència. L’artista se centra en les algorfes de les cases, el lloc on per definició s’emmagatzemen i acumulen objectes en desús, les fotografia i cada cop fa desparèixer un dels objectes: una escala, una cadira, una tauleta, unes claus, una gàbia… tot intervenint-hi amb grafit. Les fotografies de l’Anna intenten retenir alguna cosa perquè no caigui en l’oblit. És, precisament, subratllant aquesta absència que l’objecte esdevé més present que mai i pot arribar a evocar les vivències que l’acompanyaren. Un altre tipus d’espai que visita l’Anna és el que trobem a les caixes de música foses en bronze de les que surt la melodia d’El Cant dels Ocells, una composició que té a veure amb el Nadal, però també amb la despedida solemne a les persones il·lustres. Entrem aquí en l’espai de l’imaginari col·lectiu, els espais mentals compartits que defineixen el punt des del qual explicar-se el món. Com Pérec i tants altres creadors, l’Anna Llimós Vidal fa derives, personals i artístiques, derives que de vegades  sembla que no porten massa lluny i de vegades provoquen trobades extraordinàries. Aquí rau el seu valor, en aquesta petita diferència que escrivia una altra artista, Dora García, en una de les seves frases d’or (també agafada d’algun altre lloc), “la diferència entre allò que és ordinari i allò que és extraordinari es troba en aquesta coseta extra”.

Montse Badia

Montse Badia ha col·laborat en diverses publicacions especialitzades com Transversal, arts.zin, Untitled (Londres), Nu: The Nòrdic Art Review (Estocolmo), Temeu Celeste (Milà), ARC i Bonart. Ha comisariat exposicions a Appel Foundation (Amsterdam), Apex Art (Nova York), Künstlerhaus Bethanien (Berlín), Fundació Joan Miró, MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona) i Fundació “la Caixa” (Barcelona). Comissària associada a l’Espai 13 de la Fundació Miró i al Centre d'Art Sant Mònica, és actualment co-directora d’ADesk. Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, directora artística de Cal Cego. Col·lecció d'art contemporani i membre del comitè assessor de la Fundació Yaxs. Montse Badia és membre de AICA (International Assotation of Art Crític) , ACCA (Associació Catalana de Crítics d’Art)i IKT (International Curators Association).