“Alfabet” d’Elisenda Pipió Gelabert als Serveis Territorials de Cultura

El dia 2 de febrer a les 19 h. s’inaugura als Serveis Territorials del Departament de Cultura de Lleida l’exposició Alfabet d’Elisenda Pipió Gelabert. La mostra es podrà visitar fins al 27 de febrer. El director dels Serveis del Departament de Cultura a Lleida, Josep Borrell i Figuera ha escrit un article sobre la mostra que passem a reproduir: “La ceramista Elisenda Pipió Gelabert (Faió, 1951), formada, principalment, a l’Escola Llotja de Barcelona i l’Escola de Ceràmica de la Bisbal, ha realitzat la major part de la seva obra a Mallorca, primer a Santa Maria del Camí i actualment a Algaida. Amb Alfabet, el títol de l’exposició que ens presenta, diria, que ens mostra no només un del treballs més complets, més profunds, més subtils i alhora més essencials de la seva trajectòria artística, sinó també una proposta intel·lectual que abasta tant la reflexió sobre l’origen de la llengua com a mitjà de comunicació i de la cultura escrita, com del procés de conceptualització i simbolització del llenguatge. L’obra Alfabet, el conjunt de representacions gràfiques, com cadascuna de les peces, en parlen, certament, de l’arbitrarietat del signe, ens remeten a la dimensió simbòlica dels grafemes, ens tradueixen la passió pels enigmes dels logogrames o jeroglífics, i ens situen enmig de la reflexió de les preguntes bàsiques de la filosofia, del pensament humà, més enllà del qüestionament ontològic: ¿la natura de les paraules, és a dir, l’amalgama de lletres o de grafismes que constitueixen el mot, mescla de significant i significat, és arbitrària, és capritxosa? ¿Com és que es produeix un significat comú entre els parlants d’una llengua, entre els grup de reconeixedors dels grafismes? Perquè es produeixi aquest reconeixement comú, comunitari, social, que associa cadascun dels grafemes amb llurs significats, la ceramista ens condueix cap al centre de la cultura. O el que és el mateix cap al terreny de la transmissió de coneixements sobre les coses i les emocions que percebem i estimulen els nostres sentits, el sistema de valors que fan possible la convivència; la identificació del que és totèmic i del que és tabú, la formació de les sensibilitats, els rituals i les creences, les mirades sobre els paisatges i els animals i les plantes, les gravitacions... L’Elisenda Pipió modela lletres, però sobretot modela –feny i enfonya en l’argila- gestos, ritmes, geometries. Modela realitats que alhora motiven els signes i viceversa: traça signes que acaben inventant realitats compartides. Creen alfabets que ens remeten a la universalitat comunicativa, ja sigui per la gràcia dels moviments sinuosos, dels llenguatges corporals que relaten estats d’ànim o emocions que ens expliquen humans emocionals; ja sigui perquè les lletres, els grafemes, els logogrames o jeroglífics són geometries que situen els significats possibles en relació amb l’espai i el temps i els proporcionen volums, formes, moviment, projeccions, representacions, sistemes dinàmics, simetries, i espais oberts i lliures per a la generació infinita de noves paraules, de noves idees, de nous missatges, de nous relats, que expliquen els humans racionals i socials. Això sí, amb el mateix fang, la mateixa argila, la mateixa noblesa i elegància del traç que dibuixa, escriu i parla alhora”.