Fernando Romero, primera individual de l’artista andalús a la Fundació Arranz-Bravo

El 5 de febrer a les 19:30 del vespre s’inaugura la primera exposició individual de l’artista andalús Fernando M. Romero a la Fundació Arranz-Bravo de l’Hospitalet. La mostra, Partícules elementals es mantindrà oberta fins el diumenge 22 de març. En paral·lel a l’exposició, Fernando M. Romero realitzarà una instal.lació a la Plaça Europa de L’Hospitalet (Sculpture’s Corner), que serà inaugurada durant el Mobile World Congress 2015 (2-5 març). Resident entre Berlín i Córdoba, Fernando M. Romero (Córdoba, 1978) és un dels artistes més prometedors de la plàstica espanyola contemporània, una realitat avalada per la seva trajectòria, incloent-hi la seva participació en fires com JustMad (Madrid), SWAB (Barcelona), Estampa (Madrid) o ArteSantander (Santander); així com les seves exposicions individuales a Berlín (Egbert Baqué Contemporary Art), Estocolm (Candylandgallery), València (Galería Paz y Comedias), Elx (IV Beca Pilar Montalbán), Sevilla (AJG Gallery), Córdoba (Combo) o Santander (Galería Siboney), i amb importants reconeixements com la Beca Artes Nobles 2009, la IV Beca de Pintura Pilar Montalbán 2012 o la Beca de Creació de la Fundació Botí en 2001. Partícules Elementals és la primera exposició individual de Romero a Catalunya. Comissariada per Albert Mercadé, l’artista cordobès explora alguns dels components artístics fonamentals de la seva obra, centrada en una recerca sobre les relacions visuals i conceptuals que l’artista identifica en els camps de la percepció icònica i la ciència. Colisions, explosions, trajectòries, interferències són fenòmens que es troben al nucli tant de la creació artística com de la recerca científica, desembocant així a models artístics que ens permetin interpretar la realitat que ens envolta. Romero vol caçar els matisos icònics i expressius que apareixen en la micro-realitat que s’amaga rere els objectes, així com en la fragmentació del temps, a través d’un llenguatge artístic híbrid que abraça la fotografia, la pintura, el vídeo i la instal·lació. Encara que també, observa el crític, la seva obra va més enllà de l’especulació formal: “Les seves preocupacions artístiques són d’ordre conceptual abans que processual.” En aquesta direcció, la seva obra planteja qüestions com la impossibilitat de l’home de percebre la realitat sense transformar-la; el vincle entre la mirada i la memòria o entre la realitat i la ficció.