"Martyrium Sactae Eulaliae" a l'Institut d'Estudis Fotogràfics

La mostra presenta una sèrie de treballs artístics contemporanis sobre la iconografia del Martiri de Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, que proposen una pluralitat de visions que parteixen, comparteixen i dialoguen en una doble perspectiva: d’una banda la iconodulia o adoració de la icona martiritzada, la seva corporeïtat i presència; i, d’altra banda, la iconoclàstia o rebuig i maltractament de la imatge, la seva destrucció i desmaterialització. Fotografia i escultura són els mitjans artístics que conviden a qüestionar les nostres relacions amb la iconografia tradicional prenent com a referència la figura històrica de Santa Eulàlia. Artistes participants: Adrià Arnau, Ramón Casanova, Jorge Egea, Nuria Guerra, Lara Montenegro, Miguel Palomino, Dani Pujalte, Pau Roig, Laia Vaquer i Ignacio Zornoza. Al costat de les seves obres s’expo- sen, a més, documents i gravats dels segles XVIII i XIX sobre el martiri, per tal de crear un diàleg entre les imatges del passat i les del present. Referents històrics  Segons la tradició, en el s. III d.C., Santa Eulàlia, amb només 13 anys va ser sotmesa a múltiples turments abans de morir crucificada per defensar la fe en Crist. Va ser assotada, estesa al poltre, sotmesa al foc abrasador i ferida per botxins amb cardes o pintes de ferro. La tradició popular afegeix que va ser introduïda en una bóta plena de punxes i se la va fer rodar carrer avall. El seu cos va ser exposat nu, fet que va provocar el miracle de la neu, que va cobrir el seu cos per no quedar exposat a l’escarni previ a la crucifixió en forma d’aspa. Es narra que en morir la seva ànima va exhalar en forma de colom. També popularment s’atribueixen al procés de martiri: la calç viva, el plom cremant, el vinagre amb mostassa pels nassos o el de- gollament.