La Xina Art presenta "Ready made.It"

Lituània és un país nou i alhora una terra antiga. De fet, es podria dir el mateix de molt altres indrets, però aquest cas és gairebé paradigmàtic. Hi ha qui no tardaria massa en voler fer comparances entre Lituània i Catalunya. Ambdues van  tenir el seu imperi medieval (el seu anava des del Bàltic al mar Negre i el nostre des de Calatayud a Neopatria) i han estat ambdues terres de pas i de batalla. Ambdues amb una història sacsejada per exercits i comerciants de tots els colors (teutons, polonesos, nazis, soviètics, romans, àrabs, napoleònics o feixistes, només per citar-ne alguns). Ell són independents des de 1990 i aquí la cosa va una mica més xino-xano. Tot i aquestes preteses semblances, un artista amic va dir que era el lloc més exòtic que hom podia visitar (i segurament ells poden dir el mateix de nosaltres pensant, simplement, en quatre tòpics: porró, barretina, capgrossos i cargols a la llauna). Qui no conegui Lituània, si s’ho pot permetre, que agafi el primer avió cap allà, a la primera oportunitat i podrà verificar o desmentir tots els seus inherents i intransferibles tòpics: l’exuberància de la seva natura, la seva llengua ancestral (la més semblant al sànscrit que es conserva), la seva cervesa, el basquet, la bellesa atordidora dels seus habitants, tan acollidors, simpàtics i amants de la festa. que s’assemblen molt més a la idea que es té dels mediterranis que, per exemple, dels escandinaus. Diu la historia, per acabar d’arrodonir un altre tòpic, la merescuda fama de rebels que tenen els lituans, que va ser el darrer país d’Europa en ser cristianitzat. Antonio López va deixar dita una encertada sentència (potser per compensar, inconscientment, alguns posteriors desencerts pictòrics com el darrer retrat reial que ha perpetrat): “Alguns països generen un tipus d’art particularment nou per la senzilla raó de que no tenen damunt seu el pes de la tradició”. El pintor manxec es referia als Estats Units d’Amèrica i la seva pintura de postguerra, però el cas pot ser perfectament extrapolable al del país Bàltic. Els representants de “la tradició” més coneguts fora de les seves fronteres (molt més que el pintor i músic romàntic ?iurlionis, omnipresent allà) són Jurgis Ma?i?nas, un dels creadors del moviment Fluxus i el gran cineasta experimental Jonas Mekas. El títol d’aquesta exposició ja demostra aquesta frescor sense manies, "Ready made.lt". El fet d’estar comissariada, en aquest cas per l’Arvydas Zalpys (director de Meno Parkas i Giedre Legotaite, també evidencia l’assumpció absolutament natural d’aquesta figura dins del fet creatiu (quan aquí els curadors encara ens els mirem amb una malfiança aviciada i proverbial). “Ready made.lt” aplega, doncs, el treball més nou i candent de set artistes explícitament interdisciplinaris (vídeo, instal·lació i fotografia). Els treballs presentats en aquesta mostra ja han estat exhibits, tant a Lituània coma a l’estranger, però aquest és el primer cop que s’han reunit per fer una exposició única per descobrir el darrer secret artístic del continent.