Pau López presenta "Esperant l'Harmagedon" a The Grey Square

Assaig visual sobre el búnquer Antonio Luque ha escrit sobre aquesta exposició: "Tot esdeveniment bèl·lic deixa cicatrius, tant en les persones que el viuen, com en els paisatges que els suporten. Recordo el meu viatge al camp de batalla de Verdun, o a la línia Maginot. Però a banda d’aquests grans escenaris, la guerra es mou de forma descentralitzada, s’obre com un ventall de diversos espais que conformen un territori en lluita. Quan tot acaba, les restes de la guerra, sovint queden disseminats i inútils, formant estructures que participen activament en el paisatge, modificant-lo, i transportant als nostres dies els ressons del conflicte armat. El dia 24 de gener de 2015, l’agulla del Pèndol de l’Apocalipsis, creada a l’any 1947 i que simbolitza la imminència d’un cataclisme mundial, fou avançada 2 minuts i s’apropa la fatídica mitjanit, degut al canvi climàtic junt amb la cursa arma- mentística nuclear. Aquesta notícia, gairebé no va transcendir als mitjans, però la coincidència amb la instal·lació del Pau López, fa que ens replantejam el missatge de la mateixa. Pot ésser que el reso de les guerres passades reverteixin en el nostre moment actual. Els espais, anteriorment habitats por metralletes, canons i soldats, ara romanen en silenci, només el vent i el fragor de la mar -així com algun turista despistat- penetren en aquestos monuments que segueixen en peu, recordant-nos l’horror de la guerra. Malgrat del seus trets bèl·lics, tenen cert efecte morbos; quan trobem els búnquers, on la memòria sobre els mateixos llocs sembla haver desaparegut, pensem en les vides que van hostatjar, sia en curt o llarg termini, esperant a l’adversari fora de les troneres. Quasi soterrats, observen el passar del temps amb la lentitud d’una sublim tensió. En Pau López reprèn l’estudi de Paul Virilio, “Bunker Archeology”, perllongant-lo sobre los búnquers de la guerra civil espanyola que es localitzen en la costa medi- terrània, però a diferència de l’estudi del teòric francés, abandona la postura d’un erudit documental, per donar-nos una mirada irònica sobre la guerra i les seves “arqueologies”. En la instal·lació “Esperant l’Harmagedon”, l’artista ens convida a descobrir, a través de la seva mirada, aquests espais, on l’oblit fa presència i que demostren la fragilitat de l’ésser humà , malgrat la destrucció que en sí mateix provoca. Alhora que ens interna dins l’abandonament, ens mostra els usos actuals d’alguns d’aquests búnquers i que per sort la vida continua, sense dramatització, entorn d’ells."