MEIAC, Reina Sofia i la Caixa presenten Val del Omar: la mecamística del cinema

L'exposició que presenta el MEIAC de Badajoz, que ha estat comissariada per Cristina Cambra, planteja un recorregut per l'obra de José Val del Omar (Granada, 1904 - Madrid, 1982) a partir d'un concepte que sobrevola tota la seva trajectòria: la mecamística , un altre dels seus molts neologismes. Amb la unió de dos conceptes de partida dispars com mecànica i mística, l'artista granadí es referia al «univers de les màquines», creat al llarg de la seva vida des d'una actitud mística amb la qual també s'enfrontava a la realitat, buscant veure més enllà de la immediatesa que ofereix la tecnologia. L'obra de Val del Omar de caràcter polièdric, visionària i rica en matisos, és el resultat de les seves facetes d'inventor, poeta visual i cinemista. L'artista va encunyar aquest neologisme per unir l'activitat de l'alquimista juntament amb la del cineasta i definir així la seva original aproximació al cinema: a través de la investigació tecnològica i d'una estètica experimental pròpia. Val del Omar inicia la seva activitat cinematogràfica en els anys vint, moment en el qual fa públiques les seves tres primeres invencions tècniques: la «òptica temporal d'angle variable» (el que avui coneixem com zoom), la «pantalla còncava apanorámica» i el cinema en relleu, que més endavant desenvoluparia i donaria pas a la tactilvisión. Entre 1932 i 1937 participa, juntament amb altres companys de la generació del 27, en les Missions Pedagògiques, el projecte de democratització cultural més important dut a terme per la Segona República, per al qual realitza més de quaranta documentals, desapareguts en la seva major part. Després de la Guerra Civil, Val del Omar continua les seves investigacions en el camp de la tècnica audiovisual, especialment del so, per reprendre, ja en els anys cinquanta, la seva tasca com a realitzador. Aquesta mostra que és Pot visitaren Badajoz és una selecció del llegat que la família de José Val del Omar ha dipositat al Museu Reina Sofia, amb el compromís per part del museu d'apropar la seva obra al públic des de noves plataformes i espais, més enllà de la sala de cinema. La mostra emprèn la seva itinerància per tres institucions museístiques espanyoles gràcies a l'acord amb l'Obra Social "la Caixa". Les dues institucions de referència en l'àmbit cultural espanyol inicien d'aquesta manera una nova col·laboració per donar a conèixer la figura de Val del Omar. En el marc d'aquesta col·laboració, l'Obra Social "la Caixa" es fa càrrec de la producció de l'exposició en els tres punts: el MEIAC Museu Extremeny i Iberoamericà d'Art Contemporani, LABoral Centre d'Art i Creació Industrial de Gijón i el CGAC centre Galego d'Art Contemporània a Santiago de Compostel·la. L'obra de Val del Omar ja va estar exposada entre 2012 i 2014 en les sales de la col·lecció permanent del Museu Reina Sofia. Recorregut expositiu L'exposició arrenca amb un apunt de les activitats que Val del Omar va realitzar per a les Missions Pedagògiques a través de la pel·lícula Estampes (1932) i quatre fotografies que documenten aquesta experiència. Amb aquesta presentació es dóna pas a les projeccions de les tres pel·lícules que conformen el Tríptic Elemental d'Espanya: Aguaespejo granadí (1953-1955), Foc a Castella (1958-1960) i Acariño galaico (1961, 1981-1982, 1995). Aquesta última va quedar inacabada i la va concloure l'artista i poeta Javier Codesal el 1995, d'acord amb els guions i apunts que va deixar Val del Omar. Les pel·lícules tenen com a tema simbòlic dels elements de l'aigua, el foc i la terra, respectivament, i constitueixen la manifestació principal de la seva particular concepció cinematogràfica de l'artista granadí, a "la frontera entre la realitat i el misteri". Destaquen les dues sales on, amb els elements originals, s'ha fet una recreació del laboratori PLAT (sigles de Picto Lumínica Àudio Tàctil). Aquest lloc va ser l'estudi de treball de l'artista des de 1975, on va treballar i va viure, fins a la seva mort el 1982. Es tracta d'un espai insòlit on s'inclouen tot tipus de càmeres, aparells de projecció, lents, polaritzadors, filtres, obturadors i mobiliari ... a més de la cel·la-dormitori. Al llarg del recorregut es mostren alguns dels seus invents, com el Faristol del Fonema Hispànic, un sistema de gravació de sons, així com un gran nombre de collages i fotografies de l'artista. Es tanca l'exposició amb una sala on es mostra un curtmetratge titulat Variacions sobre una magrana (ca. 1979), realitzat enterament a la truca, el centre neuràlgic del laboratori PLAT, i exemple de l'obra en procés dels últims anys de treball de Val del Omar.