Fundació Suñol prepara "Nunca es suficiente" de Miquel Mont

La Fundació Suñol de Barcelona (Passeig de Gràcia, 98) presenta Nunca es suficiente, una exposició monogràfica de Miquel Mont, artista nascut a Barcelona que viu i treballa a Paris des de fa més de dues dècades. L’exposició reuneix una part de la producció més recent de l’artista, amb obres realitzades entre 2007 i 2014 i es divideix en quatre àmbits, que corresponen a les quatre sèries presentades: Cooperacions, Lapsus, Mono-Tones i Collages ideològics. La mostra es podrà veure del 13 de febrer al 25 d’abril del 2015. Miquel Mont va ser un dels artistes que va atraure l’atenció de Josep Suñol a principis dels noranta, en un moment en què la mirada del col·leccionista estava focalitzada, sobretot, en artistes emergents i propostes que es desenvolupaven en paral·lel als circuits oficials. La seva obra, que denotava un clar interès pel treball analític de la pintura, no va trigar a incorporar-se a la col·lecció. A finals del seixanta van sorgir a França col·lectius com BMTP i Supports-Surfaces, que reivindicaven la supervivència de la pintura com a suport i realitat material i, al mateix temps, rebutjaven la figuració narrativa, en un moment en què la dicotomia entre figuració i abstracció se situava al centre de la qüestió. Per a Miquel Mont el conflicte que suposava aquesta oposició pràcticament havia desaparegut des del moment en què l’abstracció s’havia convertit en un llenguatge codificat. No obstant, gairebé dues dècades després, va continuar amb la transformació iniciada pels col·lectius francesos, reivindicant la importància de la pintura com a nucli del seu treball. Mont explora els límits de la pintura des d’un punt vista absolutament formal, en el qual el què interessa és la manera de tractar-la i de fer-la servir. A les obres dels 80 i 90 treballa la pintura des de la seva densitat, fins a convertir les seves peces gairebé en objectes de tres dimensions. Els treballs posteriors –entre els quals, la selecció de peces que es pot veure a l’exposició Nunca es suficiente i es reuneix al present catàleg- augmenten en superfície i es fonen amb l’espai. A les obres de la sèrie Lapsus, desvincula pintura i suport; figures geomètriques de proporcions humanes, fetes de materials industrials (Pladur, DM, cartró...) es presenten al costat de superfícies d’iguals mesures pintades a la paret. En aquestes peces la pintura adquireix vida pròpia i s’independitza de la base que la suporta, traslladant-se directament als murs de les sales. Els materials industrials es mostren nus, evidencien la seva rudesa i l’economia de mitjans que caracteritza l’obra de Mont. En la sèrie Cooperaciones, el gest de l’artista és el que pren protagonisme. Traces de pintura, papers enganxats i d’altres materials superposats ens obliguen a fixar l’atenció en cadascuna de les capes del procés creatiu. Formes sense contingut –així de clar ho descriu Miquel Mont- és el que trobem als Mono-Tones, construccions que inclouen bastidorsmetàl·lics, peanyes de fusta i imatges impreses en blanc i negre, que han estat especialment seleccionades per a que el contingut no fos el més rellevant. Finalment, els Collages ideològics, aquest cop sí, carregats de continguts, però, de quin contingut? Miquel Mont juga amb l’ambigüitat de la càrrega ideològica i de la càrrega matèrica i no deixa lloc a la indiferència de l’espectador, que es converteix en element sine qua non de l’obra.