El Museu de la Vida Rural inaugura la mostra "País d’Espriu, pont de llengua"

El 6 de febrer a les set de la tarda s’inaugurarà al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’exposició País d’Espriu, pont de llengua. Participaran en la inauguració el coordinador i realitzador de la mostra, Josep Camprubí i el director de la Fundació Carulla, Carles Duarte. La mostra es podrà veure a la sala Maria Font del Museu fins el dia 12 d’abril. País d’Espriu, pont de llenguaés un recorregut pel sentit cabalístic de l'obra de Salvador Espriu D'una vella i encerclada terra, una cantata escènica amb música de Manuel Valls i textos del poeta, que constitueix una defensa aferrissada de la unitat de la llengua al llarg i ample dels Països Catalans. En paraules de l'autor: " Un explícit homenatge a la nostra entitat lingüística i nacional, complexa i alhora en essència unitària". Es va estrenar al Palau de la Música el 29 d'octubre de 1979. El text el va publicar Àmbit, amb il·lustracions de Josep M. Subirachs, el 1980. La mostra, a partir d'una idea de Rosa Delor i amb el seu assessorament, consta de 32 plafons -32 és el nombre de vies del coneixement o de la saviesa per als cabalistes- que ens acompanyen per l'itinerari que proposa l'obra, un recorregut iniciàtic des de Barcelona a l'Alguer. A més, l'exposició consta d'un audiovisual amb imatges de Fernando Zóbel i Bill Viola, acompanyades de la versió que el grup Obeses han fet del poema d'Espriu "El meu poble i jo", a part, lògicament, d'una mostra de les cançons originals de Manuel Valls i de dos expositors amb bibliografia i partitures. Escriu Espriu, al pròleg D’una vella i encerclada terra, el maig de 1976: “En algun moment de 1973, el compositor i musicòleg Manuel Valls em va invitar a encarregar-me de la lletra d’un espectacle en un acte dividit en dotze episodis, a la fi reduït a deu. Aquesta obra va ser ideada com un explícit homenatge a la nostra entitat lingüística i nacional, complexa i alhora en essència unitària. En la funció, un rodamón recorre tots els Països Catalans, amb un parell d’escapades fora dels nostres límits, l’una a Montpeller i l’altra al monestir de Sixena, tan relacionats, però, amb la nostra història.” L’autor ens hi parla, doncs, de la seva terra i de la seva llengua, és a dir, de la seva vida. L’exposició País d’Espriu, pont de llengua ens convida a fer el viatge que l’autor proposa a l’obra citada. Un tomb amb recorregut i sentit cabalístics pels Països Catalans. Tot viatge és un camí de coneixement, en aquest cas és la constatació clara de la unitat de la nostra llengua, la de Ramon Llull i Ausiàs Marc.