L'última projecte d'Irene Grau, a la Fundació DIDAC

La Fundació DIDAC a Santiago de Compostel·la presenta l'exposició de l'artista Irene Grau Incoherent walk a partir del 25 d'octubre de 2019. L'exposició que consisteix en una instal·lació site specific on es transforma cromàticament tot el Espazo de DIDAC, viatjarà posteriorment a Appleton a Lisboa coincidint amb ARC Lisboa 2020. Per complementar l'exposició, el dissabte 21 de desembre tindrà lloc a la seu de la Fundació DIDAC un taller infantil amb l'artista i l'educadora cultural Alba Cacheda dins el programa MINI-JOCS. L'exposició viatjarà a l'espai col·laborador Appleton a Lisboa al maig de 2020. L'artista Irene Grau (València, 1986) inaugura l'exposició incoherent walk a la Fundació DIDAC. L'exposició, que consisteix en una instal·lació site-specific on es transforma cromàticament tot l'espai de DIDAC, viatjarà posteriorment a Appleton a Lisboa coincidint amb ARC Lisboa 2020. La mostra realitzada amb el suport de l'àrea de Cultura de la Deputación de la Corunya s'obre al públic el proper divendres 25 d'octubre a les 20h i es podrà visitar fins al 27 de desembre. El dissabte 21 de desembre l'artista oferirà un taller infantil al costat de l'educadora cultural Alba Cacheda. El treball d'Irene Grau reflexiona sobre la pintura i el paisatge. En aquest cas, l'artista passeja pels espais verds de Santiago de Compostel·la vestida de verd. En paraules del comissari de l'exposició David Fang, "en Irene Grau la superfície pictòrica neix de l'acte de passejar. Les sensacions surten a la trobada. Com en la pintura. El merodeo ens porta en totes les direccions sense que la mirada pugui apropiar-se de la pintura en el seu conjunt ". Irene Grau investiga sobre les possibilitats de la pintura monocroma i de com aquesta es relaciona amb el paisatge, com a gènere i com a marc, però sobretot com a experimentació, com a manera de veure. L'últim projecte d'Irene Grau, incoherent walk, part del context d'un dels primers monocroms de la història desenvolupat per Les incohérents, un col·lectiu parisenc de finals del segle XIX format per un heterogeni grup de (no) artistes i organitzat pel jove escriptor, Jules Lévy. Entre les propostes radicals dels incohérents exposades a principis de 1880 es troben una sèrie d'imatges monocromes del poeta Paul Bilhaud i del periodista i humorista francès Alphonse Allais. La idea d'monocrom va sorgir com una broma conceptual precisament com a burla, en forma de crítica gràfica, a les pintures d'artistes com Turner, Monet o Whistler, els paisatges finalment van perdre els contrastos de clarobscur que definien les formes. En el seu conegut àlbum Primo-Avrilesque, publicat l'1 d'abril de 1897, Allais va reunir una sèrie de làmines de color amb títols que anaven des de Primera comunió de nenes anèmiques a la neu a Cardenals apopléticos recollint tomàquets a la vora del Mar Roig (Efecte Aurora Boreal). Aquesta sèrie de gestos satírics suposa un dels primers exemples de pintura monocroma des d'una relació ambivalent tant amb el llenguatge com amb el gènere del paisatge. I és també des del coneixement del passat i de la història de l'art que aquest projecte d'Irene Grau cobra sentit i avança en la redefinició contemporània del gènere del paisatge, així com de la idea de desplaçament, eix conceptual de la seva pràctica artística. A la imatge, obra d'Irene Grau.