El Monestir de Pedralbes reobre la capella de Sant Miquel

Un dels espais més destacats del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes per la seva singularitat i qualitat artística és, sens dubte, la capella de Sant Miquel, pintada el 1346. Va ser un encàrrec de l’abadessa Francesca ça Portella al pintor àulic Ferrer Bassa, un dels més actius i importants de la Barcelona de la primera meitat del trecento. Aquestes pintures suposen la introducció de l’estil gòtic italianitzant a Catalunya. Els estudis previs a la intervenció que es van dur a terme al llarg de pràcticament una dècada, així com la restauració realitzada aquests darrers dos anys, han permès aprofundir en el coneixement d’aquesta obra. Així, els conservadors restauradors han pogut determinar la seqüencia en què van ser executades les pintures, les mans que hi van intervenir i la tècnica «a la itali- ana» en la realització de certs elements. La participació ciutadana, a través d’una campanya de micromecenatge mitjançant la pla-taforma Verkami, no només ha representat un important ajut al finançament de la res- tauració, sinó que també ha evidenciat la implicació de la societat en la preservació del patrimoni. Amb motiu de la reobertura de la capella el mes de març, s’organitza un seguit de visites i un cicle de conferències per donar a conèixer aquesta obra al públic. La capella de Sant Miquel del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes Reobertura de la capella de Sant Miquel el dia 4 de març amb les pintures murals encarregades al mestre Ferrer Bassa, recentment restaurades. La intervenció dels conservadors restauradors ha posat en relleu la vàlua artística d’un dels conjunts pictòrics més destacats del gòtic català, que es conserva en el lloc per al qual va ser concebut. La intervenció s’ha centrat en la consolidació i l’adherència de la pintura al seu suport i la neteja i l’eliminació de repintats i reintegracions posteriors que han permès la recuperació d’elements que havien quedat amagats a sota. Murals sota la lupa. Les pintures de la capella de Sant Miquel Els murals de la capella de Sant Miquel (1346) representen una obra cabdal de la pintura gòtica catalana, tant per la seva singularitat com pel caràcter innovador que els vincula amb les novetats tècniques i artístiques que neixen a les ciutats italianes de la Toscana pels volts de l’any 1300. L’exposició mostra els resultats d’una recerca àmplia i rigorosa duta a terme com a pas previ a la restaura- ció de les pintures amb l’objectiu d’estabilitzar-les i recuperar-ne l’esplendor original. L’estudi acurat de les pintures per part de l’equip de restauradors permet descobrir detalls sorprenents del conjunt pictòric. Plantes, remeis i apotecaris. El jardí medieval del monestir de Pedralbes L’exposició proposa l’aproximació a una ciència complexa i elaborada que es va desenvolupar al llarg dels segles medievals a partir dels principis bàsics de la medicina grega i romana i les aportacions de la cultura araboislàmica, i que prenia la natura com a punt de partida de la seva acció. Com a part essen- cial d’aquesta exposició, es presenta al claustre del monestir la recreació hipotètica d’un herbari medie- val en el qual es troben representades moltes de les plantes que les religioses devien cultivar o adquirir per elaborar remeis per a les germanes malaltes. Monestir de Pedralbes. Els tresors del monestir A l’antic dormidor del monestir es presenta, després d’una extensa i exhaustiva tasca de restauració i conservació, una col·lecció d’obres d’art, mobiliari i objectes litúrgics procedents del tresor del mones- tir aplegada al llarg dels segles per la comunitat de monges de Pedralbes. Algunes peces es mostren per primera vegada al públic. Petras albas. El monestir de Pedralbes i els Montcada (1326-1673) Pedralbes, denominació que prové del llatí petras albas (pedres blanques), va ser el lloc escollit per la reina Elisenda de Montcada per fundar-hi un monestir de monges clarisses. Aquest monestir, per voluntat de la mateixa reina i del rei, s’anomenà de Santa Maria. Qui eren aquestes monges i com va ser la seva vida dins del clos del monestir? Les mateixes pedres i els objectes que els van pertànyer són testi- monis de la seva existència.