Hoffmann i Loos: dos camins de la Modernitat al Österreichisches Museum

L’exposició dedicada a l'obra dels arquitectes Josef Hoffmann i Adolf Loos mostra plànols d’edificis, mobles, disseny tèxtil, tipografia i moltes d’altres arts aplicades però no només d’aquestes dues figures, sinó de tot un seguit de joves creadors, desconeguts de vegades, que visqueren també a la Viena de final de segle i que contribuïren a construir el que avui entenem per “modernitat clàssica”.

Perquè, a banda d’aquestes dues figures indiscutibles, no es pot entendre la Viena del canvi de segle sense el precedent immediat del Nutz-Stil d’Otto Wagner, sense el caràcter rupturista dels artistes la Sezessió vienesa i els seus seguidors, ni sense l'activitat dels col·lectius que formaven els Werkstätte, productors d’objectes seriats, barats i a l’abast de tothom, però fets amb la cura i el sentit estètic d’un objecte únic.

Els comissaris de la mostra tracen dos eixos dins l’exposició: Un, representat per la figura de Hoffmann i la idea de la funció estètica radical de totes les manifestacions de l’espai que ens envolta; i l'altre, representat per Loos, en el que l’arquitectura i els seus derivats s’entenen com l’ adaptació a les necessitats de la forma de viure de l’individu. Aquests dos camins, de vegades fins i tot contraris, van ser amb consciència o sense, necessàriament recorreguts per les generacions més joves d’arquitectes i dissenyadors i tingueren la Viena de tombant de segle com un referent obligat.

És interessant d’observar -hom se n’adona llegint els noms dels quals encarregaren o donaren suport a moltes d’aquestes produccions artístiques - la gran quantitat de famílies d’industrials, financers i intel·lectuals, també protagonistes d’aquest moment. Són els grans noms de la Viena jueva, molts d’ells néts o besnéts de famílies procedents d'arreu de l’imperi austro-hongarès però que ja se sentien completament identificats amb la ciutat.
Però l’exposició presenta per damunt de tot l’obra d’uns creadors que varen copsar els canvis irreversibles que provocava la industrialització -consumisme, mecanització, des individualització- i, amb la seva creativitat, van saber treure profit d’aquelles circumstàncies per millorar les condicions de vida de la societat. Tot un repte vist des de la perspectiva actual i, en un moment també de canvis radicals en els paradigmes tecnològics i en les formes de producció.

L’exposició es pot veure al MAK (Österreichisches Museum für angewandte Kunst d’Stuberring, 5 de Viena) fins al 19 d’abril del 2015.

A les imatges, a dalt, Schtafzimmer im Haus Ing, 1905/1906 de Josep Hoffmann; a sota, Ausstellungsansicht d'Adolf Loos.