Josep Renau i Martha Rosler presenten "Tristes Armes" a l'IVAM

El so d'un camp de mines sorprèn el públic només accedir a la galeria 7, on s'exposa des del 5 de febrer Tristes armes. Josep Renau i Martha Rosler davant la guerra . Les més de 90 obres del valencià Josep Renau (1907-1982) i la nord-americana Martha Rosler es mostren a manera de diàleg per convidar a reflexionar sobre el fenomen de la guerra i la seva actualitat. El director de l'IVAM, José Miguel G. Cortés, ha presentat la mostra juntament amb el comissari, Juan Vicente Aliaga, i l'artista Martha Rosler. "Encara que s'han organitzat moltes exposicions sobre Renau faltava una visió diferent, per aquest motiu aquesta mostra presenti un diàleg entre l'artista valencià, poc reconegut fora de la seva terra malgrat la seva gran qualitat, i una creadora internacional de gran projecció com Martha Rosler" , ha assenyalat el director del museu. El títol, Tristes Armes, s'inspira en un poema de l'oriolà Miguel Hernández, com ha explicat el comissari, el professor i crític valencià Juan Vicente Aliaga. Es tracta d '"una exposició sobre la guerra i contra les guerres", que parla de macro política, d'història, de mitjans de comunicació i de feminisme. Aliaga ha subratllat que l'obra d'ambdós artistes no deixa d'estar d'actualitat a causa dels conflictes bèl·lics que permanentment es succeeixen en diferents parts del món. D'altra banda, no ha volgut oblidar l'ús de la ironia, del sentit de l'humor que està present en l'obra d'ambdós artistes. El comissari ha destacat que la selecció d'aquests dos artistes per a l'exposició es deu, en primer lloc, al fet que tots dos tenen una clara visió crítica de la guerra i un compromís polític; en segon lloc, perquè tots dos manegen la tècnica del fotomuntatge, el que els permet extreure allò que els crida l'atenció per crear una nova realitat; i, finalment, perquè no hi ha tants artistes que es posicionin sobre el tema de la guerra i posin el seu art al servei de la denúncia contra els horrors de la guerra. L'exposició, ubicada a la galeria 7 del IVAM, s'estructura "de manera cronològica" encara que amb alguna ruptura i recorre alguns dels conflictes bèl·lics que han marcat el segle XX: des de la Guerra Civil Espanyola i la II Guerra Mundial fins a arribar als camps de batalla més propers en el temps com l'Afganistan o l'Iraq. Així, la mostra inclou peces de l'etapa valenciana de Renau (fins a 1939), del seu exili a Mèxic (1939-1958) i de la seva etapa al Berlín comunista (1958-1982), que es relacionen amb treballs de Rosler sobre la guerra del Vietnam (1967-1972) i els conflictes de l'Afganistan i l'Iraq, entre 2004 i 2008, quan la nord-americana va voler tornar a denunciar que s'estaven cometent els mateixos errors que al Vietnam. L'artista nord-americana ha admès que encara no coneixia la feina de Josep Renau, l'ha sorprès per estar "ple de força, molt diferent de la meva obra perquè aborda la política d'una manera directa". De fet, encara que Rosler no defensa les idees de cap partit polític en particular (com sí feia Renau, que obertament es declarava comunista), sí que manté una postura clarament progressista o d'esquerres. "Tots dos som persones d'esquerres i tenim un compromís amb el nostre temps", ha destacat la creadora. En la visita que s'ha organitzat per presentar Tristes Armes, l'artista nord-americana ha volgut destacar el fotomuntatge House Beautiful: Bringing the War Home, First Lady, en la qual apareix la primera dama nord-americana, Eleanor Roosevelt amb un vestit d'Oscar de la Renda, al costat d'una imatge de l'actriu Faye Dunaway, en la pel·lícula Bonnie and Clyde (1967). Es tracta d'una obra en la qual a través de la contraposició de criminalitat i poder de l'estat es vol transmetre una visió més subtil de la guerra. A la galeria s'ha habilitat un espai en el qual es projecten els fragments d'una selecció de pel·lícules sobre la guerra, però en què el comissari ha volgut "fugir d'aquest cinema bèl·lic caracteritzat pel masclisme i que és un cant a la testosterona". A més, a l'entrada, s'ha instal·lat una taula amb una selecció de textos procedents dels fons de la biblioteca de l'IVAM en què també es poden trobar diferents reflexions sobre els conflictes armats.