La condició d'artista i la condició d'apàtrida solen ser consubstancials, ens deia Duchamp (una excepció, sempre una mica folklòrica i carrinclona, seria allò que s'anomena "l'artista local"). Potser per aquesta raó, les relacions entre de l'Art i la Natura (la Terra, en aquell cas) sempre han estat més aviat contrastades. L'art més contemporani, com Max Ernst, el duaner Rousseau, Joan Miró o el Land Art, han continuat aquesta línia de retorn amistós a allò natural, influïts pel les aportacions del Naturalisme científic, fàbrica de grans i no massa coneguts mestres dibuixants, com Darwin o Ramon y Cajal. Darrerament, la imperiosa necessitat ecològica que reclama un canvi climàtic innegable, aquests apropaments han esdevingut compromís ineludible. L'influent artista Josep Beuys (creador del Partit Verd alemany), el fotògraf Sebastiao Salgado o el cineasta Werner Herzog son vells combatents d'aquesta desigual batalla. El treball que presenta l'artista ivarsenc Xesco Mercé s'adscriu a aquest corrent de treball, investigació plàstica i de combat.
Les meravelles de l’Univers aplega una d'una vintena de tríptics i algunes peces de format individual realitzades, amb tècnica mixta i collage, sobre vells àlbums de cromos col·leccionables, que li donen títol al conjunt i a cada peça. Van ser realitzats durant la residència d'artistes a Les Vans, França, durant l’estiu del 2017 i ha estat presentada en espais amb un vincle incondicional amb la Natura: el Centre d'art La Rectoria, de Sant Pere de Vilamajor, al bell mig Parc Natural del Montseny (A les muntanyes de la follia, 2017) i a Collblanc Espai d'Art (a la serra de Galceran castellonenca, a 2018).
A la imatge, peces de Xesco Mercé.