El Museu de la Vida Rural presenta "Els jueus catalans" de Manuel Forcano

El 13 de febrer a les set de la tarda es presentarà al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí el llibre Els jueus catalans de Manuel Forcano. S’encarregaran de la presentació de l’acte l’autor del llibre i la directora d’Angle Editorial, Rosa Rey. Després de l’acte es farà un tast de pans àzims. Els jueus catalans és una aproximació històrica ala presència dels jueus a Catalunya des de la seva arribada, possiblement anterior a l’època romana, fins a dia d’avui. Tot passant, evidentment, per les greus conseqüències que va provocar l’Edicte de Granada, promulgat l’any 1492 pels Reis Catòlics, que va suposar l’expulsió dels jueus de les corones de Castella i d’Aragó. L’empremta dels jueus en la història de Catalunya és remarcable des de molts punts de vista, en particular la de les comunitats de l’Edat Mitjana d’on van sorgir geògrafs, gramàtics, poetes, filòsofs o teòlegs que aportaren importants coneixements en els seus camps d’estudi i que gaudeixen de gran reconeixement dins la cultura hebrea. Sobresurt, entre d’altres figures, la del rabí Mossé ben Nahman o Nahmànides (Bonastruc sa Porta, de nom català) que entre d’altres obres escriví un Comentari sobre la Torà que encara avui és lectura imprescindible en totes les acadèmies rabíniques del món. L’empremta dels jueus a Catalunya és més palpable, però, en els plànols de moltes ciutats i pobles de la nostra geografia, en forma de calls o barris jueus. Especialment destacables són els de Tortosa, Barcelona, Besalú i el de Girona, el més ben conservat de Catalunya. Trobem també en vàries localitats exemples de micvés (banys públics jueus destinats a la purificació del cos). Destaca especialment el de Besalú, un dels més antics i ben conservats d’Europa; però també en trobem a Tarragona, Vic, Girona i, fins i tot, a l’Espluga de Francolí.