Lena Salvatori presenta Variazioni Su Un Tema Di Paesaggio a la Galeria Alejandro Sales del darrer Julián Romea, 16 de Barcelona.
Amb la idea, el paisatge em distreu dels meus pensaments. És bonic i, per tant, demana ser contemplat, Franz Kafka situava la representació artística de la natura en el domini de la percepció sensorial, en oposició a la raó.
La pintura de paisatge respon al desenvolupament històric de la percepció sensorial i de la sensibilitat, i en aquest sentit és part d'una història de la recepció. El paisatge com a tema artístic no altera de cap manera, els nostres processos mentals, sinó que afavoreix la reflexió fins i tot quan els nostres pensaments, semblen oposar una certa "resistència" als seus estímuls superficials. El paisatge es revela com una pantalla de projecció dotada d'una gran profunditat de camp sobre el pla simbòlic.
Els paisatges artístics no pretenen reflectir, de manera més o menys mimètica, el variat i multicolor entorn natural. Aquest gènere pictòric té a veure, d'una manera fascinant, amb les imatges del món que al seu torn donen expressió a les peculiaritats culturals. De fet, no seria raonable posar junts, com una mateixa cosa, els paisatges occidentals i els japonesos, xinesos o coreans, simplement perquè comparteixen el gran tema de la "naturalesa".
Perdre en un quadre de Lena Salvatori és com retrobar un lloc no visitat des de fa temps, un lloc en què s'ha viscut en un altre moment de la vida, en una altra època, que encara que distant, llunyana, la seva imatge ens acull encara com si no fes tant que vam marxar, com si es tractés d'una absència breu, només per un moment. Un moment com una eternitat, o un moment d'eternitat, aquest és el sentit de la visió dels paisatges de la pintora, que opera una suspensió del mite. Submergir-se en un conte antic on cada europeu pot trobar - i trobar - el paisatge de la memòria de la nostra gran pintura del passat, pintura de la qual Lena Salvatori s'ha nodrit, alimentat, i a partir de la qual, inconscientment, compon avui, les imatges que pinta. Amb la modernitat d'una tècnica adaptada als temps i d'un gest ràpid, ens parla de paisatges ideals, imaginaris, i al mateix temps, ja visitats per nosaltres. Quan les nostres terres no havien estat encara agredides, i la seva història, la seva visió, eren d'una harmonia i equilibri naturals. Els paisatges de la pintora neixen dels fons de les grans pintures del nostre art antic per assolir la nostra època, continuant a desenvolupar-se en rars traços de paisatge miraculosament preservats de la cimentació salvatge i de la destrucció dels boscos, imatges que l'artista fixa en la mateixa memòria per a més tard reelaborar i explicar-nos.
Observant els seus quadres, sovint vénen a la ment, extrets de l'imaginari col·lectiu, escenaris de planes, valls amb cursos de rius, turons, panorames, que identifiquem d'acord amb la nostra experiència i memòria visual. És aquesta una qualitat de les pintures de Lena Salvatori, aquella de desenvolupar la funció de ser porta d'accés a l'imaginari col·lectiu: a través de la visió de les seves pintures s'experimenta una alteració dels records que provoca la sensació errònia d'haver ja vist la mateixa imatge de la pintura. Aquest fals reconeixement es revela especialment en el caràcter ambigu i indefinit de la representació. Si d'una banda el paisatge està representat amb un cert realisme, de l'altra, tot sembla vibrar a l'espera d'un esdeveniment imminent de resultat incert. Per Salvatori, com per a altres artistes, l'horror que, com és sabut, apareix intrínsecament lligat a la bellesa, no es representa en formes estèticament repel·lents, sinó que, al contrari, assumeix un vestit idíl·lic i agradable i és, precisament en la tensió entre una pluralitat de possibles interpretacions, on radica la bellesa d'aquests paisatges. El misteri roman gelosament vigilat i segueix ocupant la ment de l'espectador, perquè els enigmes que ens proposa la pintora no sempre tenen una solució.
Lena Salvatori va neixer a Sant Gregori de Sàssola, Roma, 1957). Viu i treballa actualment a Roma.
Roberto Savi