Les enigmàtiques cosmogonies de Jana Sterbak a Montserrat

Cada vegada es fa més evident que el Museu de Montserrat no ha quedat ancorat en el passat, perquè els seus fons, a banda de les col·leccions arqueològiques i de temàtica religiosa, úniques a Catalunya; a banda de les importants pintures del segle XIII al XVIII i d’un magnífic conjunt de pintura i escultura modernes, en què el realisme, el modernisme i el noucentisme estan magníficament representants; inclouen també obres de la nostra contemporaneïtat, en consonància amb les exposicions que programa. És en aquest camí cap a les experiències i recerques més recents de l’art que cal emmarcar Una presència, la proposta de Jana Sterbak, nascuda a Praga el 1955 i resident a Mont-real, comissariada per Teresa Blanch. Sterbak, que té al darrere una extensa carrera, és prou coneguda entre nosaltres per haver presentat diferents exposicions a Barcelona que ens han permès endinsar-nos en la seva peculiar manera de fer, que no deixa de ser una meditació sobre el misteri de la vida, sobre el dolor i sobre la condició humana, perquè, en realitat, tot el seu treball parteix d’una observació i ens planteja una reflexió. Com ho fa igualment en l’exposició que es pot veure fins a l’1 de març a Montserrat, un projecte que no hauria pogut mostrar a cap altre lloc perquè està estretament lligat a les vivències i als sentiments que li ha causat Montserrat, que l’han motivat a fer una posada en escena que imbrica l’abadia, la seva simbologia miticoreligiosa, les fantàstiques col·leccions del seu museu i les cabòries intel·lectuals i estètiques d’aquesta autora singular que segueix mantenint el seu interès per investigar els límits de l’obra artística i de l’ésser humà. Així, el primer que es percep en visitar les sales ocupades per la creadora txecocanadenca és que el seu regne és el d’allò màgic i llegendari, que sap establir connexions torbadores entre els objectes més diversos del passat i del present i la seva pròpia obra, tot generant uns discursos de profundes connotacions físiques i metafísiques, perquè, com ha escrit Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat, Sterbak “és una dona sensible, fràgil i al mateix temps impertèrrita en el moment de crear artefactes inusitats, sorprenents, en el moment de provocar sensacions i conjuntures existents en les quals mai ningú no ha pensat”. Sense cap mena de dubte, hi ha quelcom d’osmòtic en aquesta exposició. Sterbak es va voler amarar dels fons artístics de Montserrat i aquests han incidit intensament en el seu món, fins al punt que el centenar d’elements exposats, des de peces d’art egipci, mesopotàmic o tèxtil fins a objectes religioses, pintures de Rembrandt, Ramon Martí Alsina o fins i tot Dalí i, evidentment, una vintena d’obres de la mateixa Sterbak, ens posen de manifest la capacitat de l’artista d’anar més enllà de les formes de les coses per atènyer el seu fons. L’exposició es pot visitar fins a l’1 de març. A la imatge, obres de Jana Sterbak al Museu de Montserrat.