En el marc de la commemoració del quart centenari de la mort del cretenc, El Greco. La mirada de Rusiñol vol recordar l’aportació de Santiago Rusiñol a la revaloració d’El Greco que va tenir lloc a finals del segle XIX. L’exposició destaca l’actitud ideològica i la passió estètica que portà aquest artista i col·leccionista a exaltar i difondre El Greco com un paradigma de modernitat. El seu discurs visual s’ha bastit a partir d’obres de Rusiñol i d’altres autors coetanis que il·lustren el protagonisme d’El Greco en el pensament de Rusiñol. De la mateixa manera, es mostren les teles del pintor català que manifesten la influència d’El Greco; en el misticisme i formalment en el cromatisme i la manera de pintar els cels. Aquesta reflexió es presenta emmarcada per obres atribuïdes a El Greco procedents, preferentment, de col·leccions privades o llegats de col·leccionistes conservats a Catalunya.
La faceta col·leccionista de Rusiñol és una actitud central en la seva biografia que, sens dubte, va influir en la seva manera de mirar El Greco. El pintor català fou un col·leccionista entusiasta d’objectes de forja que donarien nom al Cau Ferrat, la seva residència de Sitges i nou temple del modernisme. El 1894, adquirí dues obres d’El Greco aconsellat pel pintor Ignacio Zuloaga, també col·leccionista i que li havia transmès la seva passió pel cretenc. Les llàgrimes de sant Pere i La Magdalena penitent il·lustren físicament aquesta passió i convertiren Rusiñol en un dels primers col·leccionistes d’El Greco. Propiciada per Rusiñol, l’activació del col·leccionisme del cretenc a Catalunya és el millor símptoma de la seva revaloració en el canvi de segle.
La reivindicació d’El Greco coincideix amb una crisi del pensament que va tenir lloc a finals del segle XIX. Persuadit de la capacitat de l’art per regenerar la societat, Rusiñol va contribuir a la recepció d’El Greco a Catalunya des de la voluntat de donar valor als aspectes que trencaven amb l’art convencional, com a gran artista que sabia expressar el que era subjectiu i interpretar el món interior dels seu retratats, tot destacant la seva espiritualitat, l’únic valor capaç de vèncer el materialisme que consumia la societat.
El Greco simbolitzà la voluntat de Rusiñol de renovació, de regeneració, de modernitat, representà el modernisme. S’identificà amb aquesta posició ideològica que, en proposar la modernitat, adoptà les fórmules dels corrents europeus, com ara l’impressionisme i el simbolisme que la figura del cretenc va acabar també encarnant. El Greco va protagonitzar, doncs, algunes de les escenificacions del modernisme: la processó pels carrers de Sitges de les dues obres adquirides per Rusiñol, coincidint amb la tercera festa modernista l’any 1894, i la inauguració el 1898 d’una escultura dedicada a El Greco construïda amb una subscripció popular.
Així, El Greco. La mirada de Rusiñol vol recordar que El Greco va representar el compromís de Rusiñol amb la modernitat, va afavorir la consolidació d’una idea que arribaria fins a artistes com ara Picasso i que propiciaria l’aparició de les avantguardes.
L'exposició de Rusiol es va poder veure a la Fundacio Godia de Barcelona fins al 2 de febrer del 2015.
A la imatge, El Greco. Magdalena penitent amb la creu, 1585-1590. Oli sobre tela, 104,8x92,3 cm. Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol. Foto Consorci Museus de Sitges.