“Recomptes”, de la Galeria Cànem a la Galeria Sicart

El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló (GRMHC) treballa amb l'objectiu de transmetre a la societat una informació cultural nova de caràcter  històric, amb un propòsit de divulgació i sensibilització. La Declaració dels Drets Humans i els Principis de Dret Internacional que emparen les víctimes de les violències d'aquests drets així com la lluita contra la impunitat, avalen aquesta causa. La Galeria Cànem es va afegir a la mateixa des d'un punt de vista plàstic, estètic, amb la intenció, tot utilitzant un llenguatge diferent, el de l’art, per ajudar a reparar  plegats, les injustícies. Ara la Galeria Sicart es suma al projecte amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Penedesencs. Front al “conte” el “Recompte”. Fins ara el discurs oficial, el relat, era divagar-diluir, negar per oblidar, l'ocultar per borrar-imposar, la desmemòria front a la memòria. Ara recomptem imatges per il·luminar la memòria. Ajudant al Recompte iniciat e inacabat; reparem a les víctimes i als represaliats. Recuperant la Memòria Històrica recuperem la memòria democràtica d'acord amb valors ètics, polítics i ideològics, fent  pont entre  els fets per recuperar i les víctimes i els seus descendents. ... Perquè parlem de persones que visqueren dramàticament la seua època, i ara els sabem part d'una unitat perduda... A hores d'ara aquell passat “son” construcció d'un col·lectiu, solidari, i que amb ells experimentem les vivències  que esdevenen memòria, conscients que per atenuar el sentiment de pèrdua només podem emmagatzemar el record, així la memòria esdevé un arxiu per mantenir viu el record de les víctimes. Si el “GRMHC” s'expressa amb articles, pensaments, investigacions, documents, arxius, treballs de camp, restes humanes... ara es l'hora de l'art, del compromís estètic. Aquestes imatges, poesia visual, és per dir el que no es pot dir . Existeix per parlar d'allò ocult,  secret, sagra Mar Arza, Pilar Beltrán, Vicent Carda, Miquel Gozalbo, Isidre Manils, Geles Mit, Marc Noris, Ester Pegueroles, Cristina Perelló, Pepa L. Poquet, Vicente Tirado del Olmo i Maria Zarraga son qui posen les imarges, la seva visió del conflicte. HI ha un alfa i un omega que abraça la mostra, de la mateixa manera  que la  mort dels altres, la seua memòria, ens familiaritza amb la  nostra pròpia mort. Tot  reconstruint el passat  pensem la identitat. Miquel Gozalbo amb una xicoteta escultura de ferro vol representar una bomba, manifestant l'eclosió bèl·lica. Isidre Manils amb el dibuix d'una calavera  (vanitas) és l'omega, com un punt final del conte i motiu del “Recompte”. Entremig la “memòria comprimida” Mar Arza presenta un objecte  quotidià:  un porta-retrats, el punt zero que esclata desfent, amb sensibilitat , la desmemoria, l'engany, l'ocultació, la vergonya... i com ella diu: que no es quede en fang, cendra, fòssil... el que hauria de ser  “una  urna de la vida recuperada” Pot ser al remat com escriu la iraní Sahar Selijami: “ El temps no cura les ferides, ni tan sols fa recuperar les llàgrimes. Quan es tracta de dolor, el temps no es sinó un intent fallit d'oblidar”. Front als grans monuments que lloen les mentides, les xicotetes grans obres que obren les portes a la vida. ... i front a l'oblid, les imatges/ Front a la insensibilitat, l'art. Així ho deien a la Galeria Cànem i així ho diun a la Galeria Sicart de Vilafranca del Penedés amb aquesta mostra que es podrà veure del 21 de febrer (inauguració a la 1 del migida) fins al 24 de març del 2015. A la imatge, obra de Mar Arza.