ARCOmadrid mira cada vegada més cap a Llatinoamèrica

Colòmbia és el país convidat a la fira, que, del 25 de febrer a l'1 de març, celebra la seva 34a edició amb 212 galeries participants. No és un miratge. Arco és, any rere any, més internacional. Les xifres parlen per si mateixes: de les 212 galeries participants a la fira d’Ifema, un 70% són estrangeres, arribades d’una trentena de països, però sobretot europees i llatinoamericanes. De fet, hi ha 46 galeries de deu països, amb una forta presència brasilera, peruana, argentina, xilena i, és clar, colombiana. D’aquest auge llatinoamericà, el director d’Arco, Carlos Urroz, en fa una lectura triple: “En aquests països trobem uns artistes molt interessants i una escena de galeries cada cop més estructurada; una consolidació del col·leccionisme i, és evident, un fort vincle de proximitat cultural.” Al programa general de la cita hi ha 160 galeries, entre les quals n’hi ha deu de la capital catalana (+R, ADN, Àngels, Estrany-De la Mota, Joan Prats, Marc Domènech, Miguel Marcos, Polígrafa Obra Gràfica, Projecte SD i Senda), tres de valencianes (Luis Adelantado, Rosa Santos i Espai Visor-Galeria Visor) i quatre de mallorquines (Xavier Fiol, Horrach Moyà, Maior i Pelaires). A més, 24 galeries participen en la secció Solo Projects, en què cada estand presenta l’obra d’un sol artista. I 22 sales donen forma a la secció Opening, que reuneix les galeries més joves (amb set anys de vida com a molt) amb peces d’artistes emergents, entre les quals hi ha, per primera vegada, la barcelonina EtHall i la mallorquina L21. Segons els seus comissaris, Luiza Teixeira i Chris Sharp: “Opening és l’espai idoni per fer vertaders descobriments a la fira.” A més, enguany aquesta secció també s’apunta a la tendència que cada galeria exhibeixi només l’obra d’un o dos artistes. En aquest sentit, Urroz subratlla que “en gairebé tota la fira prolifera el model que ha fomentat l’organització de promocionar un o dos creadors per galeria”. I hi afegeix: “Els solos i duos seran presents en una vuitantena d’estands, entre les diferents seccions.” Pel director, aquest model, que va començar a funcionar a Arco fa unes quantes edicions, afavoreix la promoció de les galeries i enforteix les possibles vendes perquè obliga el galerista a fer una “selecció del material del qual disposa i deixa enrere les presentacions ampul·loses d’edicions anteriors, prèvies a la crisi”. La fira es completa amb deu expositors que formen l’ArcoColombia. A més, com cada any, s’atorguen una sèrie de guardons que reconeixen la creació artística (premi Beep d’art electrònic per a joves creadors), el col·leccionisme privat, corporatiu i institucional (premis ‘A’ de la Fundació Arco), les trajectòries d’artistes joves i consolidats (premi Audemars Piguet a la producció d’una peça) i el millor expositor de la cita (premi rom Barceló). Optimisme amb matisos o per què cal anar a Arco? L’any passat, segons els organitzadors, la fira va tancar amb un balanç econòmic positiu i apuntant una “lleugera millora en les vendes”; sense posar, però, xifres sobre la taula. En aquest sentit, el director afirma que existeix “una tímida recuperació en el sector. Segons ens expliquen els galeristes –continua–, els col·leccionistes han tornat, a poc a poc, a les galeries, s’ha superat el buit d’anys anteriors, i nosaltres hem tingut enguany un major ritme de confirmacions de col·leccionistes privats, sobretot pel que fa als estrangers, que en altres edicions”. Urroz té clar que una galeria de l’Estat espanyol ha de voler ser a la fira perquè “és el moment de major activitat per al sector i per la quantitat d’agents, entre directors de museus i centres d’art internacionals, comissaris, col·leccionistes, que hi participen. S’hi generen trobades, la qual cosa no vol dir vendes immediates –afirma–, però que es poden consolidar en un futur”. Així mateix, creu que és un model atractiu per a galeries estrangeres, perquè “és un punt de trobada de l’art llatinoamericà i europeu. A més, és una fira accessible, l’estand és barat, en comparació amb altres trobades internacionals, i les institucions i els centres d’art de la ciutat ofereixen les seves millors exposicions”. Si vostè, lector, és un col·leccionista o té ganes de visitar-la, prengui nota del que no es pot deixar perdre: “Leon Tovar (Nova York) o Galleria Continua (San Gimignano), que tenen interessants clàssics d’art colombià, a més dels emergents i els solos de Colòmbia.” I diverses recomanacions, per acabar: “Vingui, passegi, miri sense prejutjar, deixi’s sorprendre per artistes i propostes noves. Li interessarà per descobrir nous artistes i saber què està passant arreu”, conclou. Bonart, un any més a la fira ARCOmadrid Un any més, el grup Bonart serà present a la fira ArcoMadrid amb un estand situat a la zona dels mitjans de comunicació. Bonart, com ja és habitual, edita amb motiu de la fira madrilenya un número especial que és repartit gratuïtament als visitants d’ArcoMadrid, que d’aquesta manera poden conèixer de primera mà l’actualitat del món de l’art de casa nostra. També distribuirà un suplement especial de 16 pàgines dedicat al projecte Focus Engelhorn. A les imatges, a dalt, detall dee Grid Painting 3x4 d'Alan Charlton que presenta la Galeria Miguel Marcos. A sota, El amor entre las plantas de Luis Gordillo, Galeria Joan Prats i TT 70 de Santiago Villanueva que es podrà veure a l'estand de Xavier Fiol de Mallorca.