‘Max Ernst: Historia natural (1926)’ al Museu Fundación Juan March

Sota el títol Max Ernst: Història natural (1926), la Fundació Joan March presenta al Museu d'Art Abstracte Espanyol de Conca dels trenta-quatre dibuixos reproduïts en fototípia sobre paper que l'artista va realitzar per a la sèrie Histoire naturelle, publicats per Jeanne Bucher a París en un porfolio amb pròleg de Jean Arp.

Són exemplars del que Ernst denominava "surrealisme automatitzat", on l'artista deixa que el subconscient guiï la seva mà en la creació de la imatge mitjançant una nova tècnica anomenada frottage [fregat]. Després de "fregar" amb llapis o ceres un paper col·locat sobre de materials com fusta, fulles, molles de pa, embulls de filferro o paper arrugat, l'artista afegia a la textura resultant paisatges, objectes i criatures fantàstiques; reunint elements dispars en una nova xarxa de significats i transferint al paper imatges ocultes de la realitat.

Aquesta última tècnica -el frottage-, la invenció s'atribueix a Max Ernst, sorgeix en l'estiu de 1925 quan l'artista frega amb un llapis un full de paper posada sobre una taula de fusta en una habitació d'hotel a Pornic, prop de Nantes . Al llarg de la seva trajectòria va realitzar una gran quantitat de collages i frottages.

Procedents d'una col·lecció particular, les làmines que conformen la carpeta Histoire naturelle estan poblades de paisatges enigmàtics i formes que transiten entre el mineral, el vegetal i l'animal, un especial conjunt de visions, fantasies i somnis.

L'exposició es completa amb una selecció de documents i amb la projecció en sala de la pel·lícula documental Max Ernst - Mein Vagabundieren, meine Unruhe [Max Ernst - Els meus vagabunderies, les meves inquietuds], dirigida per Peter Schamoni el 1991 en ocasió del centenari de l'artista i guanyadora del premi a la millor biografia en la desena edició del Festival Internacional de Cinema sobre Art de Montreal.