La Fundació Arranz-Bravo presenta la primera exposició a Catalunya de l’artista andalús Fernando M. Romero (Còrdova, 1979), la qual es podrà visitar del 5 de febrer al 22 de març.
La seva obra és, en paraules d’Óscar Fernández, “una pintura híbrida, elaborada a partir de fragments i cites externes, però a la vegada profundament autònoma. Una pintura que, parafrasejant les paraules de Gilles Deleuze sobre un llibre de Roland Barthes, és alhora dispersa, circulant en totes direccions, i alhora tan continguda (self contained) com un ou”.
La seva obra posseeix una gran intensitat expressiva, que comunica a través d’impactants escenografies, realitzades principalment amb tires de plàstics reciclats.
Com el mateix artista afirma: “El meu procés de treball pictòric es basa en l’ús, la manipulació i la distorsió d’imatges prèvies fins a aconseguir una fractura entre la codificació visual resultant i el seu referent original.”
Una obra complexa, barroca caracteritzada per la juxtaposició d’imatges, trames i textos ve a precipitar-se sobre el suport de la representació. Crea “trinxeres visuals” in situ, sobre el lloc expositiu; instal·lacions que fotografia, i amb les quals estableix diàlegs visuals insòlits i fascinants.
Un treball que posa de manifest com l’obra d’art no mostra la realitat, sinó un teatre capaç de transmetre sensacions creades a partir de la visió subjectiva del mateix autor.