Philippe Méaille fa una donació d’obres d’Art & Language al MACBA

"Aquesta donació enriqueix considerablement les col·leccions del Museu i consolida la posició del MACBA com a referent internacional en les avantguardes dels anys seixanta i setanta.» Així resumeix el director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Bartomeu Marí, la importància de sumar aquestes obres a la Col·lecció del MACBA. I afegeix: «La complicitat d’iniciatives privades com la de Méaille amb el MACBA permet construir un Museu cada cop més singular" Philippe Méaille dóna a la Col·lecció MACBA: Paintings I no. 2, 1966; Paintings I no. 7, 1966; Paintings I no. 8, 1966; Geology, 1967-1968; Potato Print Model 1, 1967 i Potato Print Model 2, 1967. Són un conjunt de treballs de finals dels anys seixanta associats a l’emergència d’un art de caire discursiu i dialògic, un moment en què es va permetre imaginar un altre tipus d’objecte artístic. «Considero que tinc el deure de compartir el meu entusiasme per l’art amb el públic i ajudar el MACBA i altres institucions en la seva missió d’incorporar el millor de l’art conceptual a les seves col·leccions. D’aquesta manera espero contribuir a un coneixement més profund del que, a parer meu, és el treball més apassionant i provocador produït per artistes en actiu avui dia. Per mi, l’art de col·leccionar és com respirar, i la donació no és sinó una extensió natural d’aquest procés», afirma el col·leccionista francès Philippe Méaille. Aquestes obres s’exposen actualment al Museu en el marc de la mostra Art & Language incomplet. Col·lecció Philippe Méaille i es podran veure fins al 12 d’abril de 2015. L’exposició comprèn més de 500 obres, moltes de les quals no s’havien exposat des de la dècada dels seixanta, que permeten traçar un recorregut per una de les aportacions artístiques més complexes i bel·ligerants de la segona meitat del segle XX. Un gir lingüístic a l’art, Art & Language El cas d’Art & Language és potser el més heterodox de la segona meitat del segle XX. La seva pràctica sempre ha fugit dels llocs comuns de la producció artística: s’inicia a l’entorn de la col·laboració, se sosté sobre la relació conversacional i es fa pública a través d’una revista. Al principi dels anys seixanta, això va imprimir en l’art un gir lingüístic, en posar l’accent en el llenguatge, fins aleshores considerat com un simple apèndix. Fundat a Coventry (Anglaterra) el 1968 per Michael Baldwin, Terry Atkinson, David Bainbridge i Harold Hurell, Art & Language va recollir el treball conjunt que aquests artistes duien a terme des del 1965. Un any després es va publicar el primer número de la revista del mateix nom, que reflexionava sobre els problemes teòrics de l’art conceptual. Aquesta revista (i d’altres successives) va esdevenir el veritable lloc on el grup desenvolupava les seves propostes. Entre 1969 i 1970, s’hi van incorporar Mel Ramsden, Ian Burn, Joseph Kosuth i Charles Harrison, i posteriorment, el col·lectiu va arribar a aglutinar més d’una trentena d’artistes. Des de 1977, Art & Language ha consistit en la col·laboració artística de Michael Baldwin i Mel Ramsden, juntament amb la intervenció teòrica de l’historiador i crític de l’art Charles Harrison, mort el 2009. Inauguració Art&Language incomplet. Col·lecció Philippe Méaille. 18 setembre de 2014