Museu de la Universitat de Navarra presenta "Jane Clifford. El Tresor del dofí"

El Museu de la Universitat de Navarra presenta Jane Clifford. El Tresor del dofí, una mostra que reuneix 58 fotografies històriques del segle XIX de les obres que componen El Tresor del Dofí, una col·lecció d'objectes de cristall de roca, or, esmalts i pedres precioses que alberga el Museu del Prado. Les fotografies van ser adquirides pel Museu Universitat de Navarra en 2011 i 2018 i es presenten en aquesta primera exposició monogràfica de la fotògrafa britànica Jane Clifford. El seu comissari, Mario Fernández, ha subratllat que aquestes fotografies "pertanyen al projecte més extens de documentació d'obres d'art que fa una dona a Espanya al segle XIX". A més, les investigacions realitzades han revelat que Jane Clifford va ser la primera dona admesa en la Societat Francesa de Fotografia, el 1856. En la presentació de la mostra ha estat acompanyat per Rafael Levenfeld, director artístic del Museu, que ha subratllat que aquest projecte s'emmarca dins de la vocació investigadora del centre, "un element central i primordial que sempre està present". Així mateix, ha ressaltat la singularitat d'aquestes peces, ja que "la fotografia s'havia presentat en 1839 amb elements molt toscs encara i aquí podem contemplar aquestes imatges realitzades en 1863 que eren objectes d'alta tecnologia per a l'època". El projecte fotogràfic que va realitzar l'autora, explica el comissari, neix de la necessitat que sorgeix en el segle XIX d'documentar obres d'art com a forma de difondre-les. "El projecte es desencadena perquè Sir John Charles Robinson, conservador del Museu de South Kensington de Londres, l'actual Victoria & Albert, vol aconseguir imatges d'obres d'art rellevants. Primer va reunir les fotografies de la col·lecció germana del Tresor del Dofí que es conserven al Louvre. Per completar-ho, va encarregar realitzar les del Tresor del Dofí que es troben al Museu del Prado i és Jane Clifford la qual el porta a terme ". Jane acabava de quedar a càrrec de l'estudi del seu marit recentment mort, el reconegut fotògraf Charles Clifford, establert a Madrid des de 1850. Per dur a terme l'encàrrec, la fotògrafa va haver de fer front a diferents reptes, derivats de l'estat de desenvolupament de la fotografia en l'època. "Tècnicament són complicades. La tècnica del col·lodió humit exigia emulsionar el negatiu en el moment i amb el col·lodió encara humit, prendre la fotografia, treure-ràpidament i fixar el negatiu abans que s'assequés ", detalla. Fernández. Per aconseguir la llum necessària, fins i tot va haver de treure algunes peces a l'exterior a l'hora de fotografiar-les, tal com revelen les ombres dures que es poden veure en algunes o els reflexos del carrer en unes altres. A més, apunta que "les còpies de les fotografies es van fer per vendre-les per subscripció i la producció va ser àmplia ". Tot i ser l'autora de les imatges, no estan signades, sinó que emprava el segell comercial en el seu espòs.