Justícia diu que la llei del Protectorat de les fundacions no suposa més obligacions

Davant la inquietud de la Coordinadora i de les fundacions de que l’entrada en vigor de la llei 21/2014 coneguda com del Protectorat de les fundacions comporti més obligacions i tramitacions formals davant l’Administració, el Departament de Justícia afirma que aquesta no ha de suposar introduir més burocràcia sinó ser un instrument que garanteixi una gestió eficient i transparent d’aquestes entitats sense ànim de lucre. Aquest desig de no introduir elements fiscalitzadors excessius que les distreguin de  la seva activitat social s’ha posat de manifest en la jornada informativa convocada per la Coordinadora Catalana de Fundacions i a la que han assistit quasi dos-cents patrons i directius. “Les fundacions que complexin – ha dit Santiago Ballester, director general de Dret i Entitats Jurídiques – no tindran una burocràcia sobrevinguda”, tot i que la nova normativa pretén evitar que cap fundació incompleixi les seves obligacions “i que alguns patrons desconeguin aquesta problemàtica”. Ballester ha promès prendre nota de les inquietuds i dubtes manifestats durant la jornada per tal d’adequar el desplegament de la llei. Ha garantit que “el Govern no faria res que fos un entrebanc per les fundacions” i avançat, entre altres coses, que els notaris de tota Espanya informaran sobre qualsevol operació duta a terme per fundacions catalanes on els fedataris públics hi intervinguin. La taula rodona que va reunir quatre rectors de fundacions –Carles Duarte, de la Fundació Carulla; Roger Guasch, de la Fundació Gran Teatre del Liceu; Susana Sánchez, de la Fundació Centre d’Innovació i Tecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, i David Parcerisas, de la Fundació EADA, moderats per Raimon Bergós, secretari de la Coordinadora- va prendre el pols al sector i especialment la necessitat de conscienciar als patrons sobre les responsabilitats fins i tot d’ordre econòmic que adquireixen amb l’acceptació del càrrec. Pere-A Fàbregas, president de la Coordinadora Catalana de Fundacions, va recordar en el seu discurs d’obertura que “vivim un moment d’una certa revolució legislativa en el món fundacional”, atès l’allau de normatives instades per l’administració central i l’autonòmica, i també “la necessitat d’optimitzar el nivell reputacional de les fundacions”. Per això, la Coordinadora ha intervingut des de l’inici de la tramitació d’aquesta llei del Protectorat per suavitzar alguns apartats molt restrictius –per exemple, la quantia de les sancions, o introduint la figura de la mediació-  i es continuarà en la mateixa línia. El president ha recordat que Catalunya ha aprovat tres lleis de fundacions en democràcia –anys 1982, 2001 i 2008- i que aquesta darrera, ja retocada quatre cops, instava a desenvolupar la figura del protectorat en un termini de sis mesos que finalment ha estat de sis anys. L’advocat Tomas Segura va resumir els aspectes principals dels cinc títols de la nova llei i va aclarir els dubtes manifestants per part dels presents, en especial l’abast del terme “informació rellevant”, la redefinició de “les entitats vinculades” com a òrgans coincidents entre fundacions o altres entitats, l’acumulació de càrrecs per part dels patrons i les causes d’inspecció i procediments de sanció. La llei 21/2014, de 29 de desembre, del Protectorat de les fundacions i de verificació de l’activitat de les associacions declarades d’utilitat pública regula el contingut i l'abast de les funcions del protectorat com a òrgan que ha de vetllar pel recte exercici del dret de fundació i assegurar que el funcionament de les fundacions s'ajusti a la legalitat. També regula l'òrgan de supervisió de les associacions declarades d'utilitat pública, que ha de vetllar perquè aquestes entitats mantinguin els requisits per gaudir d'aquesta declaració. La normativa atorga a tots dos òrgans potestats inspectores i sancionadores, i estableix multes o la retirada d'ajuts durant un any, tot i que l'apartat del règim sancionador no es preveu que entri en vigor fins l'any 2016. Entre altres aspectes, també recull que el protectorat pugui sol·licitar al jutge la intervenció temporal d'una fundació en determinades circumstàncies, i, si s'executa, assumir les funcions legals i estatutàries del patronat. La Coordinadora Catalana de Fundacions, creada fa trenta anys, representa un col·lectiu de 500 fundacions de tot tipus i dimensions que desenvolupen la seva activitat bàsicament en els camps de la cultura, l’ensenyament, la sanitat, els serveis socials, la cooperació i la recerca. A la imatge, Carles Duarte, president de la Fundació Lluís Carulla.