Exposició de ceràmica de Paquita Clot al Museu Terracota

El Museu de Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera (baixos de l'Ajuntament) acull una exposició de ceràmica de Paquita Clot titulada Les pedres parlen, que romandrà a l'espai dedicat a exposicions temporals de Terracota des del dia 1 al 24 de novembre de 2019. La mostra és, segons l'artista, "Resultat del treball de cinc anys en els quals he anat buscant les diferents maneres de treballar la ceràmica, de conèixer tècniques i materials nous per decorar-la, en definitiva, una recerca que em permetés expressar el que volia dir a través de les peces". Paquita Clot és graduada en ceràmica per l’Escola d’Art de Vic, professora de ceràmica a l’Escola Municipal l’Arpa de Taradell. Ha treballat de professora d’arts visuals i plàstica a l’escola municipal de dibuix de Vic, actualment la Farinera, fins el curs 2013-2014 que deixa la feina per començar un projecte nou, PAKDART, una empresa que es dedica a dissenyar projectes educatius, programar i realitzar  tallers artístics de diferents disciplines. A través de l’escola l’Arpa i del projecte Pakdart dona cursos, seminaris i jornades per apropar i ensenyar la ceràmica a diferents col·lectius. Des de 1989, que fa la seva primera exposició individual  a l’Espai Anot de Tona, ha realitzat tant exposicions individuals com col·lectives i ha format part de diferents col·lectius artístics organitzant exposicions i esdeveniments artístics. Les pedres parlen... ceràmica que com el mateix títol de l’exposició indica ens recorda a les pedres: minerals sòlids i durs, aquestes però, no són pedres qualsevol, no... són dures i sòlides per l’acció del foc que ha convertit el fang, quelcom, cru, dèbil i poc útil en quelcom resistent i durable, a la vegada totes i cadascuna d’elles porten implícit un bagatge, un missatge, una petjada...colors que recorden la terra cremada, el pas del temps, materials més nobles, altres no tant, esquitxos de vegetació, de natura, d’arquitectura o del context històric que ens toca viure, malauradament, cada dia: repressió, injustícia, intolerància, etc. pedres que reivindiquen i fan palesa aquesta situació de manca de llibertat. Una exposició singular on cada peça amaga un secret, un enigma que caldrà descobrir. Cadascú en farà la seva pròpia interpretació, en traurà les seves conclusions i ben segur que no quedarà ningú indiferent ja que cada pedra és la culminació d’una feina ben feta, d’una tècnica cuidada i ens apropa a un món de sensacions.