Dues fires per mesurar el mercat

Hem deixat enrere un any en què en el mercat de l’art hem vist de tot. Creació i tancament de centres expositius i galeries, rècords impensables d’artistes gairebé desconeguts, caiguda lliure de preus en valors que crèiem segurs, una nova situació en el plànol geogràfic mundial respecte a les vendes, nous milionaris que apareixen en un mercat glamurós i ple d’oportunitats, i velles fortunes que davant d’una situació prou complicada es desprenen dels seus patrimonis més exclusius. I és que la crisi té dues cares. Una d’alegre, plena de grans oportunitats, en la qual apareixen els més despietats especuladors en profit de la necessitat d’altres, i una altra cara més trista que deixa pas al desmantellament d’aquelles col·leccions que durant dècades es van forjar amb grans esforços. Com ja he escrit en altres ocasions des d’aquesta tribuna, i no em cansaré de repetir-ho, ara és el millor moment per crear una bona col·lecció d’art al nostre país. Consulteu, per exemple, les últimes adjudicacions del mes de desembre a les cases de subhastes de Barcelona: Balclis, Subarna, Lamas Bolaño, Sala de Vendes, Setdart, etc. que han fet el seu agost, això sí, a preus realment impensables fa uns anys, sobretot per l’excessiva oferta, tenint en compte la qualitat de les obres subhastades. Però les obres estel·lars no s’adjudiquen a casa nostra, sinó que troben comprador a l’estranger a l’empara dels més selectes col·leccionistes. Per circumstàncies que ja he analitzat anteriorment, la crisi ens ha portat a una situació en què el sistema galerístic està en les seves últimes hores, si realment no fa alguna cosa per canviar-ho. Per contra, les cases de subhastes fan el seu negoci davant la necessitat imperiosa de vendre col·leccions. Els pressupostos cada dia més reduïts deixen entreveure que la cultura i l’art viuen moments de supervivència. El col·leccionista adquireix un major protagonisme i s’alça com un salvador de la cultura, en una selva despietada amb caçadors sense escrúpols. Però aquesta primavera ens porta un dels esdeveniments més destacables que sens dubte servirà per mesurar en quin estat està el mercat de l’art mundial: la Fira de Maastricht Tefaf, que se celebra del 13 al 22 de març al Palau d’Exposicions i Congressos MECC de Maastricht, on més de 7.000 anys d’història es donen cita per al delit dels més exclusius i potentats compradors. Des d’arqueologia clàssica i art medieval, fins a arribar a les obres d’art contemporani; la fira d’art més important del món mesurarà les seves forces econòmiques en un mercat internacional que no es doblega davant la crisi. Com a novetat, per primera vegada s’hi presenta l’exposició Night Fishing (Pesca nocturna), comissariada per Sydney Picasso, autora, col·leccionista i comissària. Una exposició dissenyada per complementar la secció Tefaf Modern amb treballs d’artistes postmoderns i contemporanis. I és que, com ja anunciàvem, aquest sector és el que més ha crescut en els últims temps. En el simposi d’art Tefaf d’aquesta edició s’explorarà també el concepte de col·leccionista privat –Private Goes Public (El privat es fa públic)– que analitzarà què és el que impulsa els col·leccionistes privats i institucionals a compartir les seves col·leccions amb el públic. La Fira d’Arco (25 febrer-1 de març) ha servit per comprovar el pols del mercat a l’Estat i com el col·leccionisme adquireix una rellevància especial a través del programa d’activitats. A la imatge, Artur Ramon. Porta aquesta obra de Dalí a la fira Maastrich Tefaf 2015.