El cos a cos de Picasso i Dalí al Museu Picasso

El Museu Picasso de Barcelona presenta del 19 de març al 28 de juny del 2015 el cos a cos de Picasso i Dalí. Encarar en una mateixa exposició Picasso i Dalí ens repta a desvestir el tracte que mantingueren i el que se’n va derivar. El que compartiren –o no–, el que els apropà, el que els distancià i fins i tot com afrontaren una vida d’èxit artístic sense discussió possible. Si bé és cert que aquest retrobament no és nou, em ve a la memòria l’exposició del Centre d’Art Reina Sofia als anys noranta –aleshores amb Miró i en un context col·lectiu–, el cert és que retrobar-los en un cos a cos resulta del tot suggerent. En aquella ocasió, el discurs s’enfocava a reconèixer-los el paper cabdal que jugaren com a referents de l’anomenat art nou –contemporani– a l’Estat espanyol, i n’abordava les conseqüències. I, de fet, és aquest rol l’aspecte en què conflueixen, el punt de connexió essencial.  L’exposició, que ha ideat i que properament obrirà al públic el Museu Picasso després de ser presentada al Dalí Museum de Florida, ens planteja ara un cara a cara en tota regla. Si bé les seves vides transcorregueren de manera diferent, el camí de tots dos fou marcat pel contacte de joventut amb renovadors entorns culturals. També l’ambició plàstica i el personalisme en van ser elements coincidents. És una realitat palpable la consciència de la pròpia singularitat i l’aposta sense modèstia per la seva genialitat. Si entrem més al detall en els punts d’unió, cal al·ludir, a més de l’esperit transgressor, al surrealisme oníric, a Velázquez, a l’obsessió per la model, a la guerra i a la política. Les diferències les trobem en els llenguatges i recursos expressius emprats, en l’estètica plàstica, en el llegat teòric, en el bàndol ideològic i en la dimensió de l’exhibició pública personal. Al cap i a la fi, del que es tracta és de discernir a l’entorn d’aquesta relació-reacció, de l’atenció mútua que es dedicaren, de les reticències i del que en va resultar. El diàleg està servit, doncs, i dóna per a molt. L’obra artística i el testimoni dels qui la van propiciar són la mostra tangible d’on sorgeix el debat entre figures tan poderoses. Un Picasso veterà i posicionat obrí portes a Dalí, segurament més per curiositat que per admiració, i aquest el tingué com a pare espiritual. Seria Dalí, però, qui conservaria en el temps i en el record Picasso, mentre que aquest últim se’n distanciava –deia– per desavinences polítiques. Es van conèixer a París el 1926 en plena ascensió surrealista, i és clar que intercanviaren perspectives plàstiques i conceptuals. Vint anys després, el 1947, Dalí retratava Picasso en una imatge al·legòrica que fa pensar en aquells “éssers absolutament nous i visiblement malintencionats” dels que parlava André Breton en referir-se a l’obra del figuerenc. La mostra es podrà visitar del 19 de març al 28 de juny. A la imatge, detall de aparell i mà de Salvador Dalí. 1927. Oli sobre fusta; 62,2x47,6 cm. Salvador Dalí Museum, Inc., Sant Petersburg, Florida. © Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres 2014.