Fundacions i polítics coincideixen que la Llei de Transparència s’ha d’aclarir

La Coordinadora Catalana de Fundacions i els ponents de CiU i ERC a la llei 19/2014 de Transparència, accés a la informació i bon govern coincideixen en què una ordre del departament de Justícia haurà d’aclarir l’abast i requisits d’informació que s’exigeix a les fundacions amb l’aprovació en pocs mesos d’aquesta llei i de la del Protectorat. La superposició d’aquesta normativa, més la d’àmbit estatal que també afecta les fundacions catalanes, ha creat algunes disfuncions i contradiccions que ara s’hauran d’esclarir reglamentàriament. Durant una jornada monogràfica organitzada per la Coordinadora Catalana de Fundacions, tant Lluís Corominas, diputat de CiU, com Gemma Calvet, d’ERC, van voler tranquil·litzar les fundacions en el sentit que l’aplicació de la llei els exigeix més transparència en la gestió però no més burocràcia perquè l’administració ja disposa de molta d’aquesta informació. “La transparència no ha de ser una càrrega feixuga, sinó una filosofia de treball i vol encabir a tothom no amb una afany de control sinó de coherència” va expressar Gemma Calvet, que precisament acaba de ser nomenada assessora del govern per a la transparència. Olga Delpeix, subdirectora general de Dret i ’Entitats Jurídiques de la Generalitat, present entre el públic, va avançar que una ordre del conseller de Justícia aclarirà l’encaix de tota aquesta nova normativa. Pere-A Fàbregas, president de la Coordinadora, va comentar en l’obertura de l’acte que va reunir cent rectors i directius de fundacions, que malgrat que la llei catalana, amb 95 articles, en té molts més que l’homònima espanyola, amb 43, disposa una sèrie de requisits que no concreta, com ara què interpreta com informació estadística o geogràfica, informes i estudis, o la qualificació de grup d’interès o lobby de qualsevol col·lectiu que vol incidir en l’administració. El president també va recordar la seva compareixença al Parlament durant la discussió del text legal en ponència on, tot i haver aconseguit que es fessin alguns canvis positius, ja va advertir disfuncions que s’han mantingut com la definició de les fundacions del sector públic o l’exigència d’informació sobre les subvencions rebudes quan és la pròpia administració qui les atorga. El secretari de la Coordinadora Catalana de Fundacions, Raimon Bergós, va resumir els principals aspectes de la llei tot dient que en el fons es tracta d’una llei contra la corrupció: “l’Administració vol donar compte a la ciutadania de la seva activitat i de la gestió dels recursos públics que s’han posat al seu abast”. També va posar de relleu que a Espanya i a Catalunya s’ha passat de no tenir regulat el tema a ser ara el més regulat del món. A la taula rodona que va tancar la sessió, el diputat de CiU Lluís Corominas va destacar que aquesta llei de transparència forma part del paquet de 51 mesures anunciades pel president Artur Mas per aquesta legislatura i que la seva voluntat és transversal a l’afectar “tot el sector públic, tothom que rebi diner públic i tothom que incideixi en la gestió pública”. Va destacar com aspectes de relleu el silenci administratiu positiu i la finestreta única: “no hauran de penjar allò que la pròpia administració ja té de vostès”. La diputada d’Esquerra Gemma Calvet defensa que la llei de transparència és el desplegament ètic i normatiu de la legislació ja existent i postula la fixació d’una gradació sense anul·lar el contingut de la llei. En resposta a una intervenció dels assistents, va proposar que les fundacions vinculades a empreses d’economia social tinguin una protecció especial. La Coordinadora Catalana de Fundacions, creada fa trenta anys, representa els interessos d’un col·lectiu de més de 500 fundacions de tot tipus i dimensions, que actua bàsicament en els camps de la cultura, l’ensenyament, la sanitat, els serveis socials, la cooperació i  la recerca. A la imatge, Lluís Corominas