Habitar el silenci

Els arquitectes RCR treballen des de la poesi, font virginal de totes les arts. El seu art és una resposta a l’hostilitat del món tecnocràtic Lluny de l’arquitectura espectacle, necessitem l’arquitectura habitacle. Mentre que la primera enalteix els enlluernaments i les alçades, l’enervament de l’urbs i del capital, la segona advoca per les profunditats, pel silenci, per la natura, per l’home. L’arquitectura és només humana quan cerca l’harmonia entre el subjecte i la bellesa de l’espai que el circunda; quan és, per tant, habitable, un principi del qual –com l’economia de l’economia– l’arquitectura mai no s’hauria d’haver distanciat. Valedors d’aquest principi són al nostre país els arquitectes Rafael Aranda, Carme Pinós i Ramon Vilalta. Fundadors de l’estudi d’arquitectura RCR a Olot, el 1987, han disseminat el seu credo arquitectònic en edificis a la ciutat d’Olot, principalment (estadi Tussols, restaurant Les Cols), però també a Barcelona (biblioteca Joan Oliver) o Llemotges (Museu Soulages). Un dels seus projectes més afins amb el seu ideari és el del Celler Bell-lloc, emplaçat a la Fosca de les Gavarres, al terrer d’un conreu de vi autòcton i preuat. Els arquitectes hi van voler fer una intervenció mínima i integradora. Van identificar l’espai sota les vinyes i van teixir l’edifici prenent com a base un únic element repetitiu i adaptat el territori: planxes d’òxid d’acer. Les planxes, enfilades una rere l’altra com una tanca de xiprers, xarrupen la llum del lloc i, alhora, deixen traspuar-ne les clarors entre les escletxes. La llum canviant que fa habitable l’espai des de la vivència de l’instant atmosfèric. Al costat de l’ofici també es reivindica, així, el lloc de la vivència, que només és possible a través del tracte respectuós dels sentits: els murs i el tacte, la vista i la llum, el vi i el paladar, la natura i l’oïda, el gust del buit. Fer habitable, doncs, el lloc des del treball emotiu de la bellesa, del silenci, l’espai, el temps. Que potser és gaire diferent de les propietats que necessita el vi per ser vi? Temps, repòs, obscuritat. També, naturalment, l’emoció. Els arquitectes RCR treballen des de la poesi, font virginal de totes les arts. Els seus projectes neixen del traç d’un Soulage i s’alcen des del constructivisme espiritual d’un Oteiza. El seu art és una resposta a l’hostilitat del món tecnocràtic. Creen refugis de serenor, antònims dels llocs comuns en els quals ens reiterem en el món objectiu. La de RCC no és arquitectura, és un model de vida. La natura s’encarrega de la resta. Els arquitectes escolten el genius loqui del lloc. No imposen el buit, l’emplacen i el deixen germinar. Al celler, a banda de la criança dels vins, els seus propietaris, Kurt i Carmen Engelhorn, també vetllen per la criança de l’art. Entre els passadissos que trenen el laberint del celler s’exposen, en permanència, obres del cineasta Albert Serra; de Marcel·lí Antúnez, pioner de l’art electrònic a Catalunya i cofundador de la Fura dels Baus; del fotògraf Francesc Guillamet, i de l’artista i performer Kiku Mistu. També els artistes plàstics Xavier Escribà i Xavier Medina-Campeny hi exposen la seva obra, però a la finca adjacent, el Mas del Vent. Les visites s’emmarquen dins d’un projecte artístic que impulsen els propietaris de la construcció, amb la col·laboració de l’Ajuntament de la localitat. L’esperit de Focus Engelhorn és complementari amb el de l’altra gran fundació cultural del territori, la Fundació Bunka, constituïda pels arquitectes de RCR, el 2013, coincidint amb el 25è aniversari del naixement del despatx d’arquitectes. La fundació es va constituir amb l’objectiu de transformar el foment de l’arquitectura i de les arts a Catalunya, amb una voluntat de descentralitzar la cultura i fer que pivoti des del territori de la Garrotxa. De la mateixa manera, la fundació vol estimular la valoració social de l’arquitectura i el paisatge, i apostar per la seva integració amb la cultura i les arts. Les activitats de la fundació es duen a terme a l’Espai Barberí, una antiga foneria artística restaurada, adjacent a l’espai de treball dels arquitectes, on durant el període estiuenc es realitza un workshop arquitectònic d’abast internacional, amb conferències, projeccions de cinema i seminaris. A la imatge, interior del Celler Bell-lloc.