El modernisme del mosaic hidraulic: Trepitjant la col·lecció Griset

Els paviments de les cases modernistes, els complicats dibuixos realitzats amb rajoles hidràuliques que formen mosaics geomètrics i decoratius semblants a catifes, és una de les arts aplicades del Modernisme que encara no ha estat suficientment estudiada i que es resisteix a ser museïtzada. L’exposició L’Art de la rajola hidràulica. Entre el modernisme i el noucentisme, serà inaugurada el dia 27 de març a les 8 del vespre. Jordi Griset és l’artífex de l’exposició que omplirà el Miramar sitgetà de rajols, panots i llosetes fabricats a partir de ciment pòrtland i pigments que pacientment ha recuperat i dignificat fins a convertir en una col·lecció de sis-centes varietats o models. Sitges, en particular Vallcarca i la seva fàbrica de ciment, ha tingut un paper fonamental en l’origen i desenvolupament d’aquesta tècnica on cada peça es realitza de forma manual. Butsems i Fradera varen ser els industrials que comercialitzaren diversos productes realitzats amb ciment pòrtland i calç hidràulica procedent de la fàbrica de Vallcarca al voltant de la qual es va crear una colònia fabril. Tot i ser un element constructiu amb finalitat utilitària el mosaic hidràulic està impregnat de l’essència decorativa i de l’anomenada estètica de l’horror vaquí que va prevaler com a màxima durant l’etapa àlgida del modernisme català i espanyol. Artistes com Alexandre de Riquer i arquitectes com Lluís Domènech i Montaner i Gaudí dissenyaren composicions específiques de rajoles hidràuliques pel terra d’edificis emblemàtics com la casa Lleó i Morera i la casa Batlló a Barcelona. El paviment del Palau Maricel de Sitges fou realitzat per la fàbrica Orsola Solà y Cia. A més de les dues ja esmentades, Escofet i Martí són els noms dels fabricants de rajoles hidràuliques que van treballar aquest art aplicat amb fruïció acompanyant-ho amb catàlegs, establiments i targetes que reproduïen l’estètica art noveau que recorria l’Europa de finals del XIX i començaments del segle XX. Entrats els anys cinquanta el terratzo va desbancar la decorativa rajola hidràulica de ciment pòrtland. A Sitges Antonio Pagès Gutsems, i Eusebio Chacón López varen ser productors d’aquestes modalitats de paviment que varen tenir molt d’èxit i que conformen l’imaginari de les cases modernistes que han arribat fins als nostres dies. Jordi Griset és un apassionat d’aquesta humil i gairebé oblidada art sumptuària. El ciment pòrtland i la pedra artificial com a material constructiu té derivacions força sorprenents com les aplicacions a l’art religiós, en imatges, altars i també en l’art funerari per a constituir els templets dels panteons o les escultures que decoren les tombes dels cementiris monumentals com el de Sitges. La fàbrica Materiales Hidráulicos Griffi S.A. a Vilanova i la Geltrú també fou una de les més importants en la producció de ciment blanc, la fàbrica engegada l’abril de 1923 va tancar definitivament l’any 2009 després d'haver estat denunciada per sobrepassar reiteradament els índexs de contaminació ambiental. A Vilanova també hi va haver fabricants de rajoles hidràuliques com R. Borrell i Joaquin Sas, que signaven els paviments de les voreres. Al sector Terramar de Sitges encara es poden contemplar alguns d’aquests motius que componen els noms dels carrers i les peces que signen els fabricants. Antoni Gaudí també va dissenyar un d’aquests rajols que transformat avui es pot veure al terra del barceloní passeig de Gràcia. Modernisme pels terres, Modernisme trepitjat.