Perspectiva "outsider" en l'era global

Aquestes pràctiques són avui l’expressió de símptomes d’una cultura que no és capaç de percebre o de representar L’interès per aquest gènere de produccions l’hem de situar en la dècada dels anys 40 del segle passat. L’artista Jean Dubuffet comença a explorar el que després anomenarà art brut l’any 1945. Aquestes produccions, fetes per persones amb discapacitat intel·lectual majoritàriament, però també per nens, ancians, etc., connecten amb l’inconscient, que explora una part desconeguda de la ment. Roger Cardinal introduiria el terme outsider art l’any 1972, per al·ludir a les pràctiques marginals o perifèriques, amb una relació tangencial amb l’art. La mirada cap a les produccions externes a la nostra pròpia cultura són el resultat de la crisi del tombant del segle XIX. El colonialisme i l’imperialisme fruit d’una universalització impulsada per Occident i l’home blanc toca a la fi amb la Primera Guerra Mundial. Els artistes de les avanguardes històriques, com ara Picasso, Léger, Kandinski o Matisse, són els primers a integrar elements formals de cultures exòtiques o d’arrel folklòrica de la imatgeria popular. Després de la Segona Guerra Mundial, hi haurà la necessitat d’aprofundir en altres referents. A banda i banda de l’Atlàntic, l’informalisme i l’expressionisme abstracte rebutgen les formes tradicionals per investigar les possibilitats del gest i l’expressió. L’interès de Dubuffet pels outsiders és un contrapunt des del qual revisar críticament la història de l’art i la cultura. L’automatisme és un procés freqüent, que posa l’accent en una part mecànica però que alhora permet explorar connexions amb l’inconscient –tal com l’aplicaven els surrealistes, per exemple–, i amb força improvisació. Aquestes pràctiques són avui l’expressió de símptomes d’una cultura que no és capaç de percebre o de representar. El projecte Artistes outsiders, encapçalat per Fundació Estany, reivindica en el seu programa les produccions d’aquests artistes a través del compromís social i la investigació artística i està estretament vinculat al projecte Focus Engerlhorn, que encetarà una nova línia d’actuació en aquest àmbit amb entitats de Palamós. A més, l’exposició, que es va poder veure a la Fundació Lluís Coromina - Espai Eat Art de Banyoles, amb la complicitat de bonart cultural, la Diputació de Girona i la Fundació Mas Casadevall, itinerarà del febrer a l’abril a la Fundació Integràlia d’El Prat de Llobregat i del maig al setembre a l’Hospital de Dénia, ambdós equipaments de DKV Seguros que esponsoritza aquest periple. A la imatge, Antoni Esteve. Obra de l'exposició Artistes outsiders.