Joan Ponç ressorgit

L’associació de l’artista, presidida per Jordi Carulla, tanca la polèmica amb la vídua, Mar Corominas, obre la porta a futures col·laboracions i organitzarà una retrospectiva del pintor a la Pedrera la tardor del 2017  Joan Ponç, un dels artistes catalans més destacats (i lamentablement quasi oblidats) del segle passat i un dels fundadors de la revista Dau al Set, va morir l’any 1984 a Sant Pau de Vença. Durant dues llargues dècades, el litigi sobre l’herència del pintor avantguardista va enemistar el seu fill amb la seva segona esposa, Mar Corominas, amb qui va conviure durant els darrers quinze anys. La controvèrsia sobre el testament, en què el fill era l’únic beneficiari, i una memòria testamentària, redactada en favor de la vídua, que es contradeien sobre el patrimoni artístic i el seu futur, fa ver ombra durant anys i panys a l’obra de Ponç, que no es va poder mostrar i exhibir com es mereixia, al marge de disputes familiars i sentències judicials. De fet, la darrera gran exposició va ser l’antològica que Arnau Puig, company de viatge de Ponç a Dau al Set, va comissariar “per designació expressa del fill de l’artista”, segons recorda el mateix Puig, a la Fundació La Caixa l’any 2002. Temps era temps i trenta anys després de la seva mort, concretament durant el Nadal passat, Corominas va decidir convocar la premsa a casa seva de manera, com a mínim sorprenent. El motiu: “Reivindicar el llegat creatiu de Ponç i reclamar una gran antològica sobre l’obra de l’artista.” Sorprenent, ja que l’Associació Joan Ponç ha dut a terme una tasca envejable des de la seva constitució, està fent una catalogació raonada a cura de Sol Enjuanes, ha editat llibres sobre l’autor -que han rebut premis- amb una màxima cura i a través de l’Edicions Poncianes, a banda d’una completa pàgina web, exposicions itinerants, conferències i debats en els espais més emblemàtics de Catalunya: CCCB, Arts Santa Mònica, MNAC. A banda, encapçalada per Jordi Carulla, l’entitat ha disposat de la col·laboració d’intel·lectuals i gestors culturals com Arnau Puig, Victòria Cirlot, Vicenç Altaió, Pilar Parcerisas, Sol Enjuanes, Carles Duarte, Eva Sòria, Ricard Planas, Dolors Junyent, Lluís Calvo o Alèxia Sinoble, entre altres. Corominas va fer aquest anunci després de lamentar que “quan va morir es va frenar la projecció de la seva pintura per l’enrenou sobre l’herència”. I va reconèixer que finalment es va poder quedar una sèrie de peces (algunes de les quals no s’han exposat mai), a més de fotografies, textos inèdits, quaderns de treball, correspondència... Va assegurar que, tot i que actualment no té cap relació amb l’Associació Joan Ponç [que representa l’altra família], “ara ha arribat el moment d’unir esforços”. En aquest sentit, va fer una crida a treballar conjuntament per donar a conèixer el llegat de l’artista i “deixar enrere les desavinences del passat”. Corominas va fer aquesta proposta poc després dels diversos actes commemoratius que s’han celebrat en memòria del creador. “Presentar Ponç en la seva totalitat” Jordi Carulla, president de l’Associació Joan Ponç, un mes després d’aquestes declaracions, assegura que amb la vídua “ens uneixen més coses de les que ens separen”. Argumenta que “han fet algunes trobades i han parlat en diverses ocasions de la importància d’organitzar una gran exposició de Ponç”. En aquest sentit, el 2014 es va tancar amb el rumor que el Macba, amb Bartomeu Marí al capdavant, estava treballant en una mostra retrospectiva de l’autor, a partir de les obres que té en el seu fons provinent de la Col·lecció Salvador Riera. Però el que ha confirmat l’Associació, pocs dies abans de tancar l’edició d’aquesta revista, és que la Pedrera serà la seu, durant la tardor del 2017, “d’una gran exposició de Joan Ponç”. Segons Carulla, “s’hi mostrarà el recorregut temàtic per les diferents etapes de l’artista, es veuran les seves influències i es presentarà un diccionari de símbols per entrar i entendre el seu univers creatiu. Es tracta –hi afegeix– de presentar el creador en la seva totalitat”. A més, Carulla remarca, en un to conciliador: “Agafem el guant que ens va oferir Corominas i la convidem a col·laborar amb nosaltres. De fet –indica– l’aparició justament ara de la vídua és molt positiva, perquè demostra que no estem sols en favor del llegat de Ponç. Nosaltres treballem perquè la seva obra es pugui veure a diverses institucions i centres d’art, aquí, a Madrid o fins i tot a São Paulo, on va residir l’artista durant uns anys”. I hi afegeix: “Si no troba editor per publicar els documents, des d’Edicions Poncianes ens interessaria.” Algú pot preguntar-se, per què justament ara apareix de nou aquesta història? Carulla indica que hi ha múltiples raons: “Ja fa 22 anys del litigi que va perdre la vídua, el temps ha cicatritzat la ferida i ha arribat, potser, el moment de girar full. A més –subratlla–, ara comença un moment favorable per a Joan Ponç. Recentment, l’Associació ha cedit al MNAC el quadre Cabra, provinent del llegat de la néta del pintor, Sarah Pons, i així hi ha un lloc on l’artista estarà de manera permanent i no de passada; i, de retruc, els galeristes mouen de nou les seves pintures.” Trifulgues i reconciliacions al marge, Arnau Puig declara: “És clar que les disputes sobre el llegat de Ponç han afectat la projecció de la seva obra. Indico, però no jutjo.” I hi afegeix: “Malgrat tot, però, els seus quadres van fent camí, a poc a poc i, al marge de polèmiques, se situaran, amb el temps, n’estic convençut, al lloc on els correspon estar.” Confiem en les paraules del mestre. A la imatge, Joan Ponç amb Maria Corominas.