“Les Temptacions” de Lluís Hortalà al Museu de Montserrat

Les Temptacions és el títol de la mostra que ha pensat Lluís Hortalà per l’espai Pere Pruna del Museu de Montserrat. Es tracta d’un projecte que es va iniciar a la Fundació Suñol de Barcelona, Exercitatori, el 2011, i que pren el nom d’un dels DVDs produïts per la Fundació, una animació que parteix de la imatge d’una postal i que proposa una interpretació sobre el mite de Fra Garí, la llegenda fundacional de Montserrat. L’exposició es podrà veure a la Sala Pere Pruna, del 27 de maig (inauguració el dia 27 a les 12.30 h) al 12 de juliol del 2015. En aquesta exposició, a més de l’ampliació de temes que són comuns a la seva obra, el paisatge biogràfic com a realitat subjectiva, o les reconstruccions manuals de la muntanya com a imatge de desig, l’artista ens proposa una sèrie d’obres recents sobre les postals en les quals els textos informatius que acompanyen les imatges es transformen en paisatge, la imatge desapareix i només queda el text. En algunes de les obres les imatges estan parcialment eliminades, la narració visual, encara que difuminada, queda en suspens. A diferència del DVD Les temptacions, on les imatges en una desconstrucció del paisatge desapareixen completament, aquestes s’organitzen de manera que la imatge es visualitza però d’una forma incomplerta, és l’espectador al final qui la reconstrueix. “El peu de foto és al text allò que el cap és a la imatge. I a la inversa: el peu de foto és a la imatge allò que el cap és al text”, declara l’artista respecte a aquesta sèrie. En una vitrina de la sala hi ha una selecció de postals originals del P. Benet Junqué (1902-1930), monjo que va perdre la vida seguint els passos de Sant Pau i que canvià tota l’estratègia visual i d’imatge de Montserrat a principis del segle passat. Lluís Hortalà fa anys que col·lecciona les seves postals. Descobrir la qualitat del treball fotogràfic i de disseny en aquestes postals és una troballa singular, a partir de la qual besllumem la mirada de l’artista. La tècnica del gravat que fa servir el P. Benet Junqué, o les petites llegendes de peus de foto, que són totes bilingües, ens fan pensar en un minúscul rastre d’història que potser no és tan minúscul. Travessant totes les obres, amb el poder de la metàfora, està present en l’exposició la idea que el paisatge es reinterpreta ininterrompudament dintre d’un sistema representatiu institucional. I també, que en cada moment històric, i de manera complexa, es reinventa una estratègia diferent de representació segons els interessos de la cultura i la necessitat de crear mites, sigui del signe que sigui.