“Bust de dona retrospectiu” de Dalí al Castell de Púbol

La Fundació Gala-Salvador Dalí ha inaugurat l’exposició temporal del Castell de Púbol dedicada a l’escultura de Salvador Dalí Bust de dona retrospectiu i el seu procés de creació. En representació de la institució, hi ha assistit el seu president, Ramon Boixadós, el director del Teatre-Museu Dalí, Antoni Pitxot, i la directora del Centre d’Estudis Dalinians (CED), Montse Aguer. La visita comentada a la instal·lació ha anat a càrrec de Laura Bartolomé, coordinadora del CED i comissària d’aquesta mostra, sota la direcció científica de Montse Aguer. Enguany l’exposició temporal de Púbol està dedicada a l’escultura de Salvador Dalí i porta per títol Bust de dona retrospectiu. Es podrà veure des de demà i fins al 6 de gener de 2016. És la primera vegada que la Fundació Dalí organitza una exposició dedicada a l’escultura. L’exposició consta de l’obra escultòrica titulada Bust de dona retrospectiu, l’exemplar de bronze de l’any 1976-77 que s’exposa al Teatre-Museu Dalí de Figueres, així com també de 16 fotografies d’autors com Man Ray, Brassaï, André Caillet, Carl Van Vechten o Eric Schaal, de 3 llibres, 2 revistes i un catàleg d’exposició. La peça està formada per un bust de bronze que incorpora diferents elements mitjançant la tècnica de l’assemblatge: una barra de pa, dues panotxes de blat de moro, plomes, un zoòtrop o tira de paper pintat, un tinter amb figures de l’Àngelus amb dues plomes i sorra. L’exposició Bust de dona retrospectiu ens remet a una de les primeres escultures- objecte de Salvador Dalí, creada l’any 1933. Es tracta d’un dels objectes surrealistes més importants d’aquest període, i és molt apreciat també per l’entorn surrealista com ho demostra el fet que André Breton l’esculli per il·lustrar l’apartat corresponent del seu llibre What is Surrealism? l’any 1936. Dalí, una vegada més, de manera provocativa contribueix al surrealisme amb objectes que apel·len al desig, al sexe i a la pertorbació. Més enllà de la rellevància conceptual i de l’anàlisi iconogràfica de l’objecte surrealista, el que es vol tractar en aquesta ocasió és el seu procés de creació. Després d’una primera aproximació al concepte general d’objecte surrealista i a l’objecte de funcionament simbòlic, es tracten de manera concisa les característiques de l’escultura original de Dalí. Aquest recorregut ens apropa a una millor comprensió de l’escultura daliniana i, especialment, al fet que algunes obres concebudes en origen com a úniques es converteixen dècades més tard, i per voluntat expressa de l’artista, en edicions originals de les quals deriven un número determinat d’exemplars. El mateix Dalí defineix objecte surrealista a Vida Secreta amb les paraules següents: “desconcertants de moment, però gràcies als quals la gent ja no s’havia de limitar a parlar de les seves fòbies, manies, sentiments i desigs, sinó que els podia tocar, manipular i fer funcionar amb les pròpies mans”. L’exposició es divideix en tres àmbits, un dels quals inclou la vitrina amb el bust: a) L’objecte abans de l’objecte: aquest apartat ens situa abans del 1933. A través de fotografies hem localitzat alguns dels elements que posteriorment integraran l’assemblatge. Del bust de porcellana, Dalí ens explica que el troba en una perruqueria. Probablement fos un maniquí d’aparador utilitzat per mostrar perruques. b) La vida d’una obra original única: aquesta secció ens fa una cronologia de l’objecte surrealista des de la seva creació l’any 1933 fins avui i de com va anar metamorfosant. A cada presentació, Dalí li canviava atributs i sovint també el títol; no l’havia concebut com una obra acabada sinó que n’anava fent versions efímeres. Fins que la retrobem en una exposició monogràfica de Dalí l’any 1970 al museu Boijmans van Beuningen de Rotterdam i, finalment, el MOMA de Nova York l’adquireix a l’any 1992. c) L’edició original de l’objecte surrealista: s’explica com Dalí als anys 70s edita de forma limitada (8 exemplars i 4 proves d’artista) i normalment en bronze peces úniques dels anys 30s. La peça que avui mostrem és un exemplar que Dalí va personalitzar per mostrar-la de forma permanent al Teatre-Museu de Figueres i va dissenyar tota una instal·lació de la qual forma part. D’alguna manera la va convertir novament en una obra única. En aquells anys Dalí juga amb la dicotomia d’obra única i obra seriada per dessacralitzar el valor de l’obra única. El muntatge de l’exposició ha estat dissenyat per Pep Canaleta de 3carme33 i el grafisme, per Alex Gifreu. S’han inspirat en els muntatges de les exposicions dels anys 20s i 30s dedicades al surrealisme i a l’avantguarda. Per a la peça central, el bust, reprodueix la manera com va ser presentada per primera vegada a la galeria Pierre Colle de París l’any 1933. L’objectiu de l’exposició es donar a conèixer l’obra escultòrica de l’artista. Se’n pot veure una bona representació de forma permanent al Teatre-Museu Dalí de Figueres però també en diversos objectes i instal·lacions de les cases-museu de Púbol i Portlligat. Significa, per altre banda, pas necessari dins el treball de catalogació total de l’escultura. En aquest sentit, la Fundació Dalí ha publicat unes pautes per definir i classificar l’escultura original o legítima de l’artista, que és menys coneguda que la pintura però no per això, menys important. Així mateix, es documenta el procés creatiu de l’escultura de Salvador Dalí en general i d’aquesta obra en concret. Les fotografies que majoritàriament es troben a l’arxiu de la Fundació Dalí i també la recerca a d’altres fonts consultades han permès conèixer molt millor aspectes del treball de Dalí que d’altra manera no hagués estat possible. Ara sabem que Dalí concep escultures als anys 1930s sense cap altra intenció que la de crear objectes surrealistes i que, anys més tard, edita en sèries limitades moltes d’aquelles peces que inicialment eren úniques.