L'autor de L'hort del segon origen, el doctor en Ciències Ambientals Jordi Puig i Roca, ha posat en dubte el model de producció agrícola actual en la presentació que s’ha fet del llibre a la seu de la Fundació Carulla, impulsora de la Col·lecció Museu de la Vida Rural, que ha editat l'obra. "Si ens hem de preparar per al canvi climàtic, que ens durà a fer servir menys recursos, al nivell dels que disposaven els nostres avis, com és que basem el nostre sistema productiu en l’energia barata i abundant?", ha reblat a mode de pregunta retòrica, després d'explicar que el model actual, basat en els transgènics i les varietats híbrides, no és sostenible a llarg termini. "Necessitem trencar l'espiral més energia, més productivitat". Quan arribi el canvi climàtic, ha explicat, haurem de tornar a plantar les varietats que es produïen abans de la industrialització del camp, fa 50 anys, millor adaptades al nostre territori i amb menys despesa energètica per cultivar-les.
L'hort del segon origen –que duu com a subtítol L'horticultura del futur amb arrels del passat– té vocació de manual i pretén explicar com l’horticultura, la fructicultura i la cria d’animals que feien els nostres avis, amb els coneixements i les tècniques modernes, poden ser un tresor que ajudi a alimentar les generacions futures d’una manera sana i respectuosa amb l’entorn. Per això, Puig ha dut a terme una tasca de deu anys de recerca durant els quals ha entrevistat més de cent pagesos, especialment del litoral i la Catalunya Central. "Sóc l'apuntador de la gent que ha viscut aquests canvis".
El manual incorpora una introducció als conceptes bàsics de l’agricultura ecològica i també es refereix als efectes del canvi climàtic en el calendari de sembra de les diverses espècies. El llibre fa un inventari de varietats locals catalanes, algunes amb noms força curiosos com el "pebrot de la República" o la "figuera de la mort" (vegeu dossier adjunt) que, a dir de l'autor, "lliguen amb la tradició sarcàstica catalana" i, a més, reflecteixen contextos històrics i socials del país. En total, 320 varietats d’horta, 220 varietats de fruiters i vinyes i algunes races d’aviram.
Lligam amb la pel·lícula Segon origen
L’hort del segon origen té un estret lligam amb la pel·lícula Segon origen, basada en el Mecanoscrit del segon origen i dirigida per Carles Porta, que s’estrenarà pròximament. Els protagonistes de la pel·lícula, l’Alba i el Dídac, es troben uns papers escrits pel Dara, pare d’ella i científic especialitzat en el canvi climàtic, que els seran molt valuosos a l’hora de fer un hort per sobreviure després del cataclisme. L’hort del segon origen, de fet, està escrit en primera persona. És el Dara que parla a la seva filla Alba indicant-li com es cultiva un hort.
Carles Duarte, director de la Fundació Carulla i present a la roda de premsa, ha explicat que el Museu de la Vida Rural és "cabdal" per a la Fundació Carulla com a "referent del paper del món rural en la societat catalana". Al museu, ha explicat, hi ha un hort, i ara disposar de l'obra que explica el procés d'aquesta parcel·la de terra productiva és "rellevant" i forma part de la idea d'una "vinculació explícita" del Museu amb la pel·lícula.
També ha assistit el director de la col·lecció Museu de la Vida Rural, Jordi Llavina, que ha fet una mica d'història de la col·lecció i ha considerat el llibre presentat avui un "receptari de bones pràctiques que ha d’esdevenir un referent en el seu camp”.
L'autor
Jordi Puig i Roca (l’Ametlla del Vallès, 1978) es declara "pagès de vocació" i és doctor en Ciències Ambientals especialitzat en Canvi Climàtic i Canvi Global Ambiental. Vinculat a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB (ICTA) i a la Xarxa de Custòdia del Territori de Catalunya, ha publicat diversos articles científics en prestigioses revistes tant nacionals com internacionals i és autor o coautor de llibres que tenen com a temàtica el patrimoni natural i cultural. Des de l'any 2002, està al capdavant de la cooperativa L'Espigall, una explotació agrícola que produeix amb varietats locals. Va ser escollit Vallesà de l'any el 2014.