Antonio Niebla obre Galeria Barcelona GBN

Antoni Niebla obre una nova galeria a Sant Celoni: Galeria Barcelona GBN. Ho farà amb l'exposició El límit i l'infinit amb Sant Celoni 2015, Col·lecció d'Antonio Niebla. La inauguració s'ha previst el 28 de març i l'exposició és podra veure fins al 24 de maig. Hi haurà obres de Josep Guinovart, Joan Miró, Erwin Bechtold, Borist Chementov, Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Sonia Delaunay, Carlos Lizariturry, Andy Warhol, Juan de Andrés, Luis Caruncho, Lluis Bosch-Martí, Enric Ansesa, Antonio Saura, Fernand Leger, Rafael Canogar, Julian Schnabel, Silvia Hornig, Jorge Oteiza, David Hockney, Joaquin Chancho, Josep Niebla, Paul Suter, Stephan Spicher, Jeannette Leroy, Marcel Martí, Jaume Faixó, Pilar Palomer, Montserrat Costa, Francesc Torres Monsó, Xavier Medina Campeny i Xavier Grau. La mostra es pot veure a la Galeria Barcelona GBN i a la Rectoria Vella. El límit i l'infinit és la idea que ha regit la selecció d’obres i autors d'aquesta exposició. Es tracta del límit i l'infinit d'un quadre, de l’espai il·lusori que hi ha dins de l’espai vibrant d’una pintura. Em refereixo simbòlicament a la perspectiva, inventada pels mestres florentins del Renaixement, els quals dotaren l’obra de la necessària perspectiva per representar l’espai tridimensional i que en moltes pintures es converteix en una submissió escollida. Haig d’afegir que no pot ser més que suggerida, ja que la superfície del quadre és sempre plana. Podem argumentar que la majoria de les pintures, viuen o se sustenten en la perspectiva; fins i tot els quadres més abstractes l’ansiegen. Pot ser pintada des de la vibració o d’una tènue veladura, també des de la degradació del color o d’ombres. Alguns artistes reflecteixen la llunyania per anar més endins de la superfície del llenç, sempre amb la sàvia intenció de buidar el quadre, més que d’omplir-lo. Tot element que ocupa una obra, ha de buidar el soroll del color i convertir-lo en música silenciosa. A la imatge, Caixa oberta, variació, 1975 de Jorge Oteiza.