Noves propostes i nous artistes a la XXII Fira d'Art de Sitges

Sitges, en el marc de la seva XXII Fira d'Art, ha obert les portes per a descobrir tot el moviment artític que s'hi cuina a la vegada que s'han rebut artistes d'arreu. Durant els dies 26, 27, 28 i 29 de març s'han dut a terme gran quantitat d'activitats amb la fira d'Art com a rerefons: la pròpia presentació de la fira a la Tertúlia Bohèmia, l'innauguració de les exposicions “Catifes de Ciment. El món de la rajola hidràulica” o “Joves artistes de Sitges”, una taula rodona en torn el PaperArt i un llarg etcètera. Als carrers també hem pogut viure aquest bullici artístic amb rutes i visites guiades per la vila i amb els aparadors decorats amb obres dels artistes locals.

Tot plegat, doncs, han sigut uns dies per a poder descobrir artistes o obres que no coneixíem, poder intercanviar idees, opinions i parlar amb tots els artistes que han portat la seva obra al passeig marítim de la vila.

La Fira d'Art, protagonista d'aquest cap de setmana, ha estat marcada per les pintures de temàtica marina sobretot contextualitzades en la llum de Sitges, com no podia ser d'una altra manera. Hem pogut veure mars solitaris i tranquils, d'altres de vibrants i plens de moviment com en l'obra d'Enric Roca Vallet o paisatges marítims hiperralistes com els de Joaquim Boleda.

També han destacat els paisatges de tot tipus i les natures mortes florals. La majoria d'elles obres de petit format i utlitzant una paleta de colors molt vius. D'altra banda, tot i el predomini d'aquestes temàtiques naturals, cal destacar que hem tingut oportunitat de veure una gran varietat de propostes pictòriques diferents: les relectures d'obres clàssiques d'Elvira Rodríguez Daura o Manuel Torres, restrats i estudis anatòmics en l'obra de Francesca Escobar o Blanca de Nicolás, abstraccions com las de J. Redondo o H. Meshhedani i paisatges urbans sota la pluja com els de Teia Pons o Enric Vallet. Com comentàvem, el denominador comú que ha triomfat ha sigut la llum, els reflexos de la superfície del mar, la llum vibrant de la pluja, la llum exterior vista des de l'interior com en les obres de David Salvadó o la llum deduida de les ombres grises del llapis com en els dibuixos de Blanca de Nicolás.

Les obres escultòriques han estat menys freqüents i de les quals podríem destacar les formes abstractes d'Angelo Viscardi o les formes en bronze a cavall entre l'abstracció i la figuració de Virgilio Serna. També han tingut un gran interès les propostes d'aquells artistes que han experimentat més enllà dels llenguatges clàssics de l'art. Un exemple en són els llenços de Lurdes Juncosa amb aplicacions de ceràmica, els peixos de metarial reciclat de Noni Font, el collage, l'ús de tècniques de l'Street Art sobre el llenç o el gravat tan especial de Jaume Blada. A més, des de la taula rodona organitzada per la Tertúlia Bohèmia i Sastres Paperers en torn al PaperArt, s'ha convidat als artistes a l'experimentació amb el paper més enllà de l'ús com a suport pictòric. Per tant, ha sigut un Fira marcada per la voluntat d'experimentació i recerca de noves propostes.

Com a novetat aquests dies hem comptat amb la presència de joves artistes amb una exposició a l'edifici Miramar i una taula rodona amb ells. Tenint en compte que la presència de joventut a la Fira és molt reduida, aquesta exposició ha sigut un punt fort per tal d'enriquir el patrimoni artístic de Sitges. A banda de la importància d'obrir les portes a nous artistes, aquesta exposició ha sigut enriquidora en tant que ha comptat amb propostes ben variades i interessants. Entre les propostes hem tingut la pintura d'Emma Redondo protagonitzada pels paisatges sitgetans i el retrat; fotografies d'Anna Uribe i Joan Rodríguez les quals en fan una relectura de les natures mortes d'aliments i retraten la llum peculiar del capvespre dels paisatges rurals aconseguint atmosferes inquitants; Germán Esono exposa una serie de retrats en dibuix, es tracta de rostres sense cap tipus de policromia on l'únic element de color és la forma geomètrica que dóna nom a cada una de les obres i que Esono plasma sobre cada rostre d'una manera que recorda al Body Art. Edgar Duch mostra una petita col·lecció de dibuixos també però ben diferens als del seu company. Es tracta d'unes representacions d'éssers fantàstics i rostres inquietants. Per últim comptem amb algunes obres del jove lutier Víctor Berbegal acompanyades d'objectes com els plànols per tal de fer partícep l'espectador del llarg procés que comporta la creació d'un instrument de corda.

 

L'any 1930 al Baluard de Sitges, Eduard Amell i sans publicava les següents paraules:

[…] els que formem els rengles de la joventut demanem una complerta llibertat per l'expressió del   pensament en totes les formes. Conscients dels nostres drets, volem complir els nostres deures i per   fer-ho ens cal abans de tot orientar-nos.

 

Ara tenim l'oportunitat de rellegir les paraules d'Amell en l'obra de Ricard Conesa i Sànchez La democràcia fugaç, obra amb la que l'ajuntament de Sitges ha obsequiat a tots els artistes participants de la Fira. Aquest esperit crític que veiem en les paraules d'Amell, l'hem retrobat en els joves artistes que han demanat més col·laboració per tal de tirar endavant els projectes d'una joventut que conscient del seus drets, vol dur a terme els seus deures com a artistes.

 

Esperem que aquests quatre dies hagin sigut molts els que hagin pogut gaudir de tot plegat i que la Fira i la resta d'activitats hagin ajudat a estimular encara més la creació artística i el contacte tant entre artistes com entre els sitgetans i el seu art.