Pagament d'impostos amb obres d'art

La dació en pagament vol dir que els obligats al pagament de tots els impostos poden satisfer el seu deute tributari amb béns del Patrimoni Històric Espanyol, sempre que aquests béns estiguin inscrits en el Registre General de Béns d’Interès Cultural o estiguin inclosos en l’Inventari General de Béns Mobles.

Aquesta figura té dos objectius: el primer, que els contribuents sense liquiditat o que desitgin pagar els seus impostos amb obres d’art ho puguin fer i, el segon, permetre a l’administració obtenir, pel preu que es fixi, obres d’art que li interessin pel seu valor artístic, històric o de qualsevol altra naturalesa, incloent-hi béns d’artistes vius (encara que en aquest cas han d’haver estat catalogats com a béns del Patrimoni Històric Espanyol; per fer això, entre altres requisits, és necessària l’autorització de l’artista).

D’aquesta manera, l’Estat dóna compliment al precepte constitucional de l’article 46 de la Constitució Espanyola, que estableix com a obligacions de l’Estat la conservació, protecció i increment del patrimoni cultural.

En aquest cas, l’obligat tributari s’allibera de l’obligació de pagament del tribut de manera voluntària amb el lliurament, no de diners, com és normal, sinó d’una obra d’art. Tot i que, perquè això succeeixi, l’administració intervé tant en la fixació del valor del bé com, sobretot, en la determinació de si accepta o no el pagament en espècie.

En conseqüència, juntament amb la petició de l’obligat tributari de pagar un determinat impost mitjançant una obra d’art, s’ha d’acompanyar la valoració del bé, el dictamen del qual emet la comissió de valoració de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Històric Espanyol.

El valor que s’assigna és el que es consideri com a valor real del bé en el moment de la sol·licitud. Aquesta valoració tindrà una validesa de dos anys que no vincula l’interessat, que, si finalment així ho desitja, podrà pagar en metàl·lic.

D’altra banda, també s’haurà d’acompanyar, juntament amb la petició i la valoració, el dictamen d’interès públic.

Finalment, cal esmentar que, si l’administració resol l’acceptació del pagament de l’impost mitjançant la dació d’una obra d’art, la seva sortida del patrimoni del contribuent no donarà lloc a guanys o pèrdues patrimonials, per la qual cosa no se sotmetran a l’impost sobre la renda de les persones físiques ni a l’impost de societats.

El pagament d’impostos a través d’obres d’art resulta un bon negoci per a empreses i inversors, atès que aquests s’estalvien tributar per les plusvàlues que les obres d’art els hagin generat durant la seva possessió.

Il·lustració de Josep Perpinyà.

(*) Sòcia de NIAL. Art Law. Advocada especialista en el mercat de l'art.