"Modus vivendi", retrospectiva de Sophie Calle a La Virreina

La Virreina, Centre de la Imatge presenta del 3 de març al 7 de juny "Modus vivendi", una retrospectiva de sophie Calle. La Virreina Centre de la Imatge presenta l’exposició retrospectiva Sophie Calle, Modus vivendi, una proposta curatorial d’Agustín Pérez Rubio que recorre l’extensa producció d’una de les autores més influents del segle XX. D’ençà dels seus inicis, la producció artística de Sophie Calle ha estat centrada entorn del concepte d’intimitat –principalment, la pròpia–, per a la qual s’ha servit de gran diversitat de mitjans expressius, com ara els llibres, les fotografies, els vídeos o les perfomances. La idea d’intimitat, entesa com a convenció cultural i que es correspon amb l’espai privat d’àmbit domèstic, pren en l’obra de Calle una nova dimensió: l’abandonament de l’esfera privada per l’ocupació de l’esfera pública –on té lloc qualsevol manifestació artística contemporània–, esdevé una paradoxa que situa l’artista en el paper de protagonista de la narració. En aquest sentit, l’obra d’aquesta creadora conceptual, que interpreta, segresta i immola altres Sophies –totes conviuen a dins– en cada una de les seves operes primes, evidencia, com ja va avançar Duchamp, que allò propi, íntim i estrany del subjecte és a l’exterior. La realitat, la nostra realitat, és una representació diària d’uns fets concrets que repetim de manera monòtona dia rere dia; llevar-se, dutxar-se, vestir-se i tornar a començar són els rituals quotidians que ens ajuden a prendre consciència de la nostra subjectivitat. Familiaritzada amb aquesta representació a la qual tots estem sotmesos, i amb el fet que la realitat no existeix en si mateixa, sinó que és una projecció construïda per cada un de nosaltres, Calle apuntala la vida pròpia com una funció. Essent conscients d’aquesta representativitat a la qual està sotmès l’home contemporani, els diferents actors que donen veu a les múltiples formes d’interpretació –literatura, dansa, música, teatre...– es despleguen en una narració de ficcions que tenyeixen de silenci el nostre jo més íntim. Si es repassa la trajectòria de l’artista, i sense saber encara quines obres concretes formaran part d’aquesta retrospectiva –se m’ha encomanat aquest text durant el mes de desembre –, em sorprèn la capacitat de Calle de despullar-se en l’interior de l’altre en un exercici d’aprenentatge que li permet prendre posició des del que és a dins i el que és a fora. Treballs com ara l’elaborat el 1986 amb el títol de Les Aveugles (Els cecs), una de les obres més destacades de la seva trajectòria artística, en què l’artista prengué contacte amb invidents de naixement per conèixer la seva idea de bellesa, o Veure el mar, del 2010, en què Calle enregistra la presa de contacte amb habitants d’Istanbul que, sorprenentment, i malgrat la localització de la ciutat turca, no havien vist mai el mar, i altres obres com ara No Sex Last Night, en què col·labora amb el seu soci Gregory Shepard, produeixen una narrativa de les seves pròpies experiències per redefinir els paràmetres existents entre subjecte i objecte, públic i privat, i realitat i ficció. Sens dubte, aquesta exposició esdevindrà una oportunitat única per introduir-nos en l’univers d’aquesta autora multidisciplinària que ens interroga amb subtilesa entorn de la complexitat del comportament humà. A la imatge, IX The Other-L'autre 2 de Sophie Calle.