L'Editorial Barcino presenta la primera traducció grega de Ramon Muntaner

L'Editorial Barcino ha publicat –conjuntament amb la seva homòloga grega Stochastis– la primera traducció al grec de Ramon Muntaner, I ekstrateia ton katalanon stin Anatoli (L'expedició dels catalans a Orient). La traducció recull els capítols de la crònica de Muntaner dedicats a la presència dels almogàvers a Bizanci i a la Grècia Franca durant els primers anys del segle XIV. La versió grega ha anat a càrrec de Nicos Pratsinis. Amb motiu del 750è aniversari del naixement de Ramon Muntaner, es farà una presentació de l'obra el dijous 9 d'abril, a les set de la tarda, a la Sala d'Actes de l'Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona-Drassanes, en un acte organitzat pel Departament de Grec de l’EOI i l'Editorial Barcino. A la taula rodona participaran Carles Duarte, director de la Fundació Carulla, que presentarà l’acte, Xavier Renedo, professor de literatura catalana medieval de la Universitat de Girona, que se centrarà en la figura de Muntaner i la seva importància per conèixer l’episodi històric de la presència catalana a Grècia en el segle XIV, Kleri Skandami, professora de grec modern de l'Escola Oficial d'Idiomes Barcelona-Drassanes, i Eusebi Ayensa, exdirector de l'Institut Cervantes d'Atenes, que parlaran de la traducció grega i en valoraran la utilitat per a tots els qui, des de l’àmbit lingüístic grec, vulguin conèixer més profundament una de les pàgines memorables de les relacions històriques i culturals catalano-gregues. L'acte compta amb la col·laboració de la Comunitat grega de Catalunya. L'expedició dels catalans a Orient es remunta a l’any 1303, quan l’anomenada Gran Companyia Catalana, formada sobretot per tropes mercenàries sota el comandament de Roger de Flor, va arribar a Constantinoble per lluitar al servei de l’emperador bizantí Andrònic ii Paleòleg contra l’amenaça turca. L’assassinat a traïció del cabdill català a Adrianòpolis l’any 1305 va donar lloc a la famosa Venjança catalana, que encara és recordada pel poble grec amb refranys com "Que et vegi sota l'espasa d'un català" i que ha inspirat diverses obres teatrals gregues de finals del segle XIX i principis del XX. Amb tot, la presència catalana a la Grècia central (i més concretament als anomenats ducats d’Atenes i Neopàtria) té també la seva vessant positiva, com demostra el famós elogi de l’Acròpolis del rei Pere el Cerimoniós, que s’avança mig segle als encomis dedicats a aquest monument únic pels primers viatgers renaixentistes.