Pop art i performance art al Mumok

El Mumok de Viena ha inaugurat dues exposicions dedicades al Pop art i a la Performance art. Els continguts de les dues mostres, presentades en diferents espais del museu de forma autònoma, fan molt entenedor l’esperit de les dècades dels seixanta i setanta i representen dos moviments artístics de vegades oposats però que, en determinats aspectes, tenen molts punts en comú.

La majoria del centenar de peces que representen l’exposició de Pop art pertanyen a la prestigiosa col·lecció Ludwig que dóna nom, per cert, al museu vienès. Superats els durs anys de la postguerra, el pop és el reflex d’una societat consumista, plena d’optimisme i confiança en ella mateixa i que s’atreveix a ser irreverent amb l’alta cultura, incorporant figures dels còmics (Lichtenstein), imatges de la publicitat (Warhol), o els objectes de la més banal quotidianitat. Els collages i fotomuntatges sovint presents en els objectes pop ens remeten immediatament al legat de les avantguardes històriques, tot i que sembla que aquesta herència només pugui ser intel·lectualment reconeguda des del terreny europeu i no pas l’americà, com explícitament manifestava el grup francès dels Nouveau Réalistes en el seu manifest 40° au-dessus de Dada.

La mostra que tracta sobre la performance art -la major part del material exposat són filmacions de les accions artístiques projectades en grans pantalles- situa el provocatiu accionisme vienès com a punt central i, connectat amb aquest moviment, s’hi presenten altres formes d’acció que abracen des d’actituds estètiques i quasi espirituals (Klein) fins aquelles que tracten aspectes més polítics i socials (Beuys). Així, moviments com Happening, Fluxus o Body art convergeixen en la performance Art, un terme rebutjat fins a la mateixa dècada dels setanta pels mateixos artistes, ja que el consideraven limitat a les arts escèniques-teatrals. La performance Art, obert en la seva significació, abraça elements de la dansa, la poesia, la música i les noves eines recentment incorporades com el vídeo. La performance Art es reafirma contra la societat consumista del moment, per això rebutja l’objecte artístic com l’etern valor museístic i de mercat. Una vegada més, tot això remet al caràcter interdisciplinari, aleatori i antiobjetual del Dadaisme.

Ambdues, Pop art i Performance art, connectades amb el Dadaisme com la més radical de les avantguardes històriques, qüestionen, mitjançant llenguatges ben diferents, la tradició representativa, però sobretot, trenquen les barreres entre la ficció i la realitat, entre la vida i l’art.

Les dues exposicions es poden veure fins al mes de setembre Mumok (Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig).