El treball de Carles Díaz, que segueix els corrents del realisme contemporani, té com a tema principal la llum, una llum determinada i que és clarament identificable amb hores del dia i estacions concretes de l'any, així com també ho és amb determinats llocs de la ciutat. No es tracta d'entorns monumentals, sinó de racons de vegades sòrdids de la ciutat, on es veuen rastres del dia a dia: graffitis, escombraries, bicicletes, roba estesa o contenidors.