SiSitges, la nova galeria amb fires dominicals

Anar de botigues, el que popularment en diem fer shoping, és una activitat gairebé quotidiana, un costum que ha esdevingut un dels reclams de les grans ciutats turístiques amb avingudes i passeigs emblemàtics dedicats al comerç de luxe on les botigues i els aparadors formen part de la personalitat de l'urbs. A costat d’aquestes grans concentracions d’establiments exclusius i elitistes hi trobem els mercats populars de pobles petits amb els encants del sabor popular i les parades de fires amb productes autòctons que mantenen l’originalitat amb el valor afegit d’un preu assequible i la possibilitat del tracte humà amb el venedor que sovint és oriünd o indígena del país. L’acte de comprar esdevé aleshores una experiència i l’objecte que adquirim passa de ser un mer souvenir per a convertir-se en la primera peça de la nostra col·lecció pròpia, un tros de vida. El col·leccionisme és una rara obsessió, una mena de via de coneixement amb les seves particularitats i excepcions. Santiago Rusiñol, col·leccionista de ferro i vidre principalment però també de molts altres objectes rars i excepcionals, va fer d’aquesta afició un art, l’esperit del qual roman en el temple del Modernisme, el Cau Ferrat de Sitges. La vila sitgetana històricament ha respost a la màxima del poeta Foix, m’exalta el nou i m’enamora el vell; modernitat compartida amb un gust per l’antic que cada època ha buscat en el seu passat recent. Els antiquaris es van establir a Sitges obrint-hi negocis, botigues i galeries, on els americans milionaris i els col·leccionistes discrets podien saciar la seva ànsia de totalitat, completar una sèrie o tancar un període, per a començar-ne un de nou. Sisitges és la nova galeria oberta a la zona comercial de Les Pruelles – Mas Alba, un establiment on trobar objectes de col·lecció, rars, grans i petits. A més cada diumenge està programada una fira dedicada a les persones que busquen i troben, pintura i escultura, llibres antics, col·leccionistes d’aquells a qui exalta el nou i els enamora el vell. Cada diumenge l’aparcament del SiSitges a costat de l’Aldi es transforma en mercat ocasional, on triar i remenar forma part d’una aventura, una experiència que, qui prova, recorda amb satisfacció. Els humans varen passar de ser nòmades, caçadors recol·lectors, a sedentaris, agricultors i ramaders, la producció d’objectes és inherent a la cultura humana i la col·lecció d’aquests objectes ens dóna major consciència de la nostra història, de la nostra humanitat. Darrere d’un col·leccionista s’hi amaga un gran humanista, una persona curiosa que cerca trobar les respostes a preguntes universals: qui som?, d’on venim?, on anem?. Santiago Rusiñol, Charles Deering, el doctor Jesús Pérez Rosales van patir aquesta inclinació que anomenem col·leccionisme, una passió pel passat històric i per la recuperació dels tresors oblidats. Ells són els culpables del llegat patrimonial i identitari fet als sitgetans, hereus d’una deixa que atrau milers de visitants cada any i que ha fet de Sitges un indret singular, únic, particular; blanc refugi on fugint del soroll de la ciutat, venim a somiar al peu d'aquesta platja hermosa, a sentir-nos bressar al compàs de les onades, a prendre aigües de poesia, malalts que estem del mal de prosa que avui corre per la nostra terra. Repetint el discurs de Rusiñol en la 3a festa modernista. Ara SiSitges obre galeria i fires dominicals per mantenir la flama encesa. A la imatge, Sitges, 1913. Il·lustració de J. Sunyer per a Blanco Refugio de D. Ruiz.