La "Revista de Girona" homenatja Paco Torres Monsó

El 30 de gener d’aquest any moria Paco Torres Monsó, un dels artistes gironins més importants del segle xx. Amb la voluntat d’anar més enllà d’aquest anunciat i de reivindicar la seva figura, la Revista de Girona ha volgut dedicar-li un tribut. Tal com explica en la introducció el coordinador, el crític d’art Eudald Camps, «aquest tribut fa l’única cosa possible ara mateix: començar a assenyalar els costats d’una figura poligonal pendent d’estudi. D’aquí el seu caràcter polièdric». El tribut es divideix en diferents articles en què s’expliquen diferents vessants de Torres Monsó: hi ha un Torres Monsó preocupat per la relació entre art i política (escrit per Narcís Selles); un d’estèticament inabastable (escrit per Glòria Bosch); un de menystingut (escrit per Sebastià Goday); un que mai no va ser profeta a la seva terra (a càrrec de Montse Gispert-Saüch); un de secret i misteriós (escrit per Cristina Massanés); un d’indissociablement unit a la desapareguda Fundació Espais (escrit per Magdala Perpinyà); un altre de pendent de tesi (a càrrec de Carme Ortiz) i un darrer que va ser còmplice i confident dels seus amics (escrit per Eudald Camps). Altres temes El dossier «De l’herbarium a l’herbari», coordinat per Ester Sala i Salvador Garcia-Arbós, presenta diferents experiències que pretenen conservar i divulgar el patrimoni vinculat a les plantes i als usos d’aquestes. El treball compta amb una entrevista a l’eminent botànic Josep Vigo, coautor amb Oriol de Bolòs de la Flora dels països catalans; amb una descripció de l’etnobotànica realitzada des del Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i l’Institut Botànic de Barcelona, i amb un recorregut pels jardins botànics d’arreu de les comarques gironines, centrats parcialment o totalment en les plantes medicinals. En el dossier també hi ha un espai en què s’explica la tasca d’algunes associacions per preservar i difondre aquest patrimoni, i, finalment, també hi ha lloc per revisar el retorn de la ratafia, un licor casolà que anys enrere estava en perill d’extinció però que s’ha popularitzat, mitjançant festes i concursos, i s’ha convertit en l’esperit d’aquest coneixement i d’aquesta afició per les herbes remeieres. Aquest nou número de la Revista de Girona (maig-juny de 2015) inclou diferents temes relacionats amb la història i l’actualitat cultural i social de les comarques gironines. Destaca l’entrevista a Jordi Molina, un autèntic ambaixador de la tenora, o la biografia que Miquel Vilaró ha dedicat a Antoni Soler, més conegut com a Padre Soler, compositor de música religiosa i profana, nascut a Olot i considerat el mestre amb més renom de l’escola espanyola de clavecí entre el barroc i el classicisme. Aquest número també inclou un reportatge sobre el llegat que Mercè Huerta i Narcís-Jordi Aragó han cedit a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Girona, i un de fotogràfic realitzat per Claudi Valentí i Jordi Arbonès sobre «Les barraques de l’atzar de les fires». A banda, també s’hi inclouen, entre d’altres, dos articles de patrimoni (sobre «La col·lecció Guerra» i sobre el «Catàleg de paisatge de les comarques gironines»); un de lletres, dedicat a Tomás Mac Síomóin, un dels escriptors en gaèlic més importants del moment actual, establert a Sant Feliu de Guíxols; un altre d’història, centrat en les tres seus que ha tingut la Biblioteca Pública de Girona, o un d’art, el protagonista del qual és Josep Niebla.