El 8 de maig s’inaugura a la galeria Anquin’s de Reus l’exposició “Converses d’Art”. Les escultures de Jaime de Córdoba i les pintures de Tina Rusiñol estableixen un diàleg perfecte. Dos llenguatges artístics que es comuniquen i unes obres d’art que interpel·len l’espectador i s’obren a la seva lliure interpretació.
Jaime de Córdoba (Barcelona, 1961) és un escultor d’ampli recorregut format a la Universitat de Barcelona on va obtenir el seu doctorat en Belles Arts i on exerceix com professor titular. La seva trajectòria professional ha tingut presència a l'Estat espanyol i Holanda. A més de la seva activa vida expositiva en galeries i fires d’art europees, ha col·laborat amb diferents arquitectes en projectes d’intervenció pública i en espais privats institucionals. L’escultor actua amb la reinterpretació del llenguatge escultòric de materials tradicionals de la cultura mediterrània com la pedra, la foneria de ferro, la fusta i els fonaments. La instal·lació i fixació de les seves escultures busca la ngravidesa enfront del pes del pedestal i interfereix en la idea de l’escultura com narració simbòlica autònoma sense l’ús del suport tradicional. Són objecte de la seva poètica la memòria del paisatge, el foc com a símbol de l’home, la relació de l’home amb les noves xarxes informàtiques i el diàleg amb el llegat artístic. Els seus referents
guarden relació amb la poesia surrealista, l’escultura preromana ibera i etrusca i la pintura barroca. Enllaça així amb les noves corrents neo-figuratives europees com la “transvanguarda” alemanya o autors com Stefan Balkenholl o Miquel Barceló.
La pròpia artista Tina Rusiñol (Barcelona, 1976) comenta: “L’obra que presento en l’exposició de la Galeria Anquin’s sorgeix del meu interès per endinsar-me més profundament en les imatges quotidianes retingudes en la meva memòria. La seva rememoració altera la seva aparença temporal i òptica per deixar pas a un ordre visual atemporal i subjectiu. Les escenes han estat compostes per explicar la visió interior de situacions possibles
en una realitat diària. Cada element representat en els dibuixos es col·loca en l’espai pictòric a raó del missatge que vol suggerir. Un altre aspecte determinant en la meva obra és la necessitat d’una relació estreta entre les dimensions de l’obra i el tema. Algunes escenes són extenses i obertes i altres íntimes i limitades com finestres cap a un impuls d’aquesta memòria. El color està molt focalitzat o concentrat en determinats llocs dels quadres que presento a Anquin’s. Aquesta concentració prové del sentiment del “flash” del record, del llampec sorgit del tema, i no s’estén a tota l’obra. No és en si un exercici “minimal” o de síntesi com es podria pensar. Per últim, no hi ha dubte que en els meus treballs existeix una representació de la meva forma d’entendre els camins personals viscuts que desitjo obtingui una amplitud compartida”.
La mostra es podrà visitar fins al 19 de juny del 2015.