Dibuixos i pintures de Lluís Bosch Martí a Les Bernardes

La Casa de Cultura Les Bernardes de Salt presenta del 8 de maig a finals de juny una exposició de dibuixos i pintures de Lluís Bosch Martí realitzats entre 1960 i 1980. Lluís Bosch Martí (Girona, 1941) és conegut pel seu activisme polític i per la seva tasca com a articulista. Amb tot, a ell li agrada definir-se com a artista: un pintor convençut de la capacitat de l’art per canviar la realitat. L’exposició se centra en les dècades que van de 1960 a 1980, uns anys marcats per l’efervescència creativa d’un artista decidit a representar els estaments més desafavorits de la societat, començant pels nens i les dones i acabant pels més pobres o els malalts mentals. La caracterització de Lluís Bosch Martí podria ser molt extensa tot i que, a grans trets, se’l pot definir com un pintor que mai ha renunciat a l’activisme polític. La resta, com se sol dir, són notes a peu de pàgina: muralista, professor de plàstica, articulista, agitador cultural, i un llarg etcètera que ja forma part de la història, com el Grup Praxis 75 que va crear amb el desaparegut Bep Marquès. L’exposició que acull la Casa de Cultura Les Bernardes suposa una gran oportunitat per descobrir els orígens gràfics d’una mirada marcada sempre pel compromís polític i social. I és que, a finals dels anys 50 i fins a mitjan 80, Bosch Martí va representar incansablement un món que se situava als marges del relat oficial. Com ell mateix explica: «Sempre he dibuixat, i ho he fet durant molts anys. Des de molt jove i fins a la maduresa, sempre m’han acompanyat carpetes i blocs per a dibuixar, per a fer croquis i apunts del natural, en especial de la gent dels carrers, dels mercats, dels afores, dels suburbis...» Una dèria, a més, que Bosch Martí portava a la pràctica amb una insòlita llibertat formal: llapis de carbó i de grafit, sanguines, tintes xineses, aquarel·les, retoladors i fins i tot bolígrafs, eren els aliats d’una mirada oportunista que acabava de sedimentar al taller, traint una mica el principal dogma del pleinairisme però mantenint intacte, en canvi, la frescor d’un esguard desproveït de prejudicis i de condicionaments externs. Lectures de Bosch Martí A banda de les pintures i els dibuixos, l’exposició també compta amb una àmplia selecció bibliogràfica integrada per volums cedits pel mateix artista. En aquest sentit, la seva «gran coherència» és la d’un pintor que mai ha renunciat a la literatura entesa com a part integrant de la seva ideologia: juntament amb els Hauser i els Lukács, els Brecht i els Gramsci o, en darrera instància, qualsevol integrant de l’Escola de Frankfurt, Bosch Martí segueix essent aquell àvid lector que als anys 60 ja coneixia a bastament la literatura del malaguanyat Stefan Zweig (com Benjamin, es va llevar la vida eclipsat per l’auge del nazisme) o que se submergia en els volums de L’Home i la Terra de Reclus. El lector i el pintor, en el cas que ens ocupa, s’integren en un projecte artístic heterogeni però, malgrat tot, coherent i unitari.