"Luxe i dol, doncs, com a expressió última de cert impuls barroc que Javier Palacios ha tret a l'escenari des del carreró del darrere, on s'acumulen les deixalles, i que faria les delícies d'una sensibilitat com la de Caravaggio, tan atent a les textures i els plecs del món, de tots els racons del món", escriu Óscar Molina sobre el treball de Palacios que es podrà visitar fins al 19 de juny.
D'altra banda, Sonic Boom, que romandrà oberta fins al 3 de juny, proposa una mirada optimista que ens allunyi de l'angoixa. A partir de metamorfosi explosives en contínua transformació, ens convida a que disociemos el canvi de la inestabilitat i el vinculem amb el seu costat més amable, el de les possibilitats infinites. El moviment i la mutació són eines sense les quals seria impossible exercir la creativitat sense límits que ens caracteritza.